L'estil de l'humor

Els periodistes i poetes
del Vallès Oriental Albert Forns (Granollers, 1982) i Anna Ballbona (Montmeló, 1980) han estat guanyador i finalista de la primera convocatòria del premi Llibres Anagrama de Novel·la amb dues obres que publicarà, i posteriorment traduirà al castellà, la prestigiosa editorial barcelonina. El premi, dotat amb 6.000 euros, és una aposta més del segell de Jordi Herralde, que va començar el 1969 amb dos llibres en català, L'ofici de viure, el dietari del malaguanyat Cesare Pavese, i Baudelaire, de Jean-Paul Sartre. Al llarg de gairebé mig segle d'existència, l'editorial ha mantingut lligams amb el català, tot i els resultats econòmics pírrics que sempre ha tingut amb el nostre idioma, tal com manifestava l'editor. Va mantenir una coedició amb Empúries des del 1997, amb un centenar de títols, i des del 2014 han presentat divuit traduccions seleccionades del seu catàleg de novetats. El nou premi vol incorporar autors catalans. Tots dos, Forns i Ballbona, es van autodefinir com a lectors i fills de l'editorial i van afirmar que formava part de la seva “educació sentimental”.

Es dóna la circumstància que tots dos són amics personals i provenen de l'editorial independent Labreu. Forns havia obtingut el premi Documenta amb la seva primera novel·la, Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), i en el cas de Ballbona és la seva opera prima.

El guanyador, Jambalaia, va ser definit com un llibre de viatges sobre un poblet de pescadors reciclat en santuari de surfistes i hipsters de Nova York.
Es tracta del dietari d'un jove creador que “descriu les seves neures i alhora intenta mantenir a ratlla una epidèmia d'insectes” mentre assisteix a les vetllades que organitza el dramaturg Edward Albee al poble de Montauk i mentre es fa preguntes sobre els hàbits dietètics dels habitants dels Estats Units. També ha estat definit com “un diccionari de sinònims i un tractat sobre la masturbació”. Herralde va preguntar a Forns si es tractava d'una experiència autobiogràfica, i el narrador li va respondre que “escriure és un exercici avorrit i laboriós”, que fa que el protagonista busqui entreteniments en la pornografia d'internet, en els supermercats o en els indicis de guerra entre els habitants del poble i la plaga de surfistes que envaeixen la localitat de la costa est americana.

Jordi Herralde va elogiar els quatre o cinc finalistes i va exterioritzar la seva sorpresa per l'alt nivell dels 41 originals rebuts. També va fer un elogi de l'obra finalista, Joyce i les gallines, tant per l'estil com per la ironia i la vivacitat d'un estil tan ric com senzill. Ballbona, que és periodista del nostre diari, parteix de la premissa que cal prendre mesures per sobreviure: “L'existència massa sovint no té sentit, i tots necessitem un pretext per tirar endavant com sigui.” La seva protagonista, la Dora, una periodista d'informació local que omple les pàgines d'una agenda imaginativament titulada Som-hi!, ha d'agafar cada dia la Renfe per baixar i pujar del Vallès Oriental, on viu, a Barcelona, on treballa. Una conversa entre un grup de pacients psiquiàtrics i les interferències veïnals li impedeixen fer una lectura reposada de L'ofici de viure, precisament el primer títol que va publicar Herralde el 1969, i que Ballbona va dur a la roda de premsa en una primera edició de tapa dura. L'autora va explicar anècdotes rescatades com la notícia que va treure dels diaris, la d'un home que va morir mentre penetrava una gallina.

Les dues novel·les seran presentades al març. Herralde va subratllar que no li interessaven les patums, sinó la qualitat literària, i que la preferència era descobrir autors com aquests, amb obres amb frescor i descarades.