‘Zoom in'

Daniel Anglès ha complert el seu somni: estrenar, en català, un musical de culte que tant va marcar en la seva carrera.Ell el va protagonitzar (en castellà) el 1999. Ara el dirigeix amb una trentena de còmplices a escena. Una barbaritat d'entusiasme. L'entrega convida a deixar-se vèncer per un muntatge tan mític com difícil. La veritat, però, és que avui, tot i aquest interessant zoom in d'identificació de la joventut el segle XXI amb el risc constant del desnonament, l'obra arriba massa desajustada, desenfocada i els zooms i els grans formats esdevenen reveladors. Molt probablement és un treball que es podrà resoldre amb el rodatge de les funcions però ara cal posar la peça en la safata dels bons intents no prou reeixits.

1996. Off Broadway, s'estrena un musical tot i la mort del seu director el dia abans. És una obra amb arestes, que blasma contra el flagell de la sida i també contra la fi de la ingenuïtat adolescent. El pragmatisme adult s'imposa i la fantasia d'artista queda arraconada. La producció a Barcelona (en un molt apropiat espai per la seva estètica i per l'aforament que ha de fer feliç l'aventura econòmica) pateix per la distància amb aquell temps que la sida era una ombra constant arreu. En canvi, no incideix com podria en els desnonaments. En veritat, aquests elements són motor d'una trama que revela l'amistat i la vida artística dels bohemis de Manhattan de finals del XX. Sí, Larson fa una versió almodovariana de La Bohème (la protagonista es diu Mimi) però en comptes de tuberculosi la seva malaltia és la droga i la sida.

Els joves d'aquest segle XXI també són romàntics i se situen a l'abisme de viure amb la nevera buida quan s'apunten a una aventura com aquesta. O la de Bare, per sobre de totes les coses (Premi de la Crítica al musical 2014). Un cop enfocat, el zoom in serà una aventura feliç.