Angulema i el sexe

Els votants del Gran Premi d'Angulema de Còmic, que des de fa tres anys s'escull de manera democràtica per part dels membres de la professió, són tossuts. Després de la polèmica perquè, a la primera llista de trenta noms, no hi havia cap dona, i que l'organització del festival de l'Aquitània deixés tornar a votar lliurement sense noms, el guanyador és un home blanc i de 77 anys: el belga Hermann. Els altres dos finalistes de la segona volta van ser el britànic i indomable Alan Moore i la francesa i segurament més desconeguda per al gran públic Claire Wendling.

De fet, Hermann i Moore ja havien estat finalistes l'any passat, quan va acabar emportant-se el guardó el japonès Katshuhiro Otomo, l'autor d'Akira. La seva presència, que era tan incerta com la del gran premi absent el 2105 Bill Watterson, és una realitat aquests quatre dies fins al diumenge als carrers de la ciutat, on el debat sobre el protagonisme femení en un art fins ara de control masculí marcarà clarament l'edició. Com la de l'any passat, va arribar poques setmanes després de la matança islamista al setmanari satíric Charlie Hebdo.

El Col·lectiu de Creadores de Còmic Contra el Sexisme, que reagrupa unes 200 dibuixants, van fer una crida a boicotejar el vot a principis d'aquest mes de gener per la falta de dones a la llista prèvia. Una desena de dibuixants van anunciar que es retiraven d'aquesta selecció en solidaritat, encapçalats per Riad Sattouf. El francès d'origen siri, que l'any 2015 va guanyar per segona vegada la Fauve d'Or al millor àlbum pel primer volum de L'àrab del futur, va dir que cedia el seu lloc i va començar a suggerir noms d'autores.

La direcció del festival es va veure obligada a fer un comunicat en què afirmava que no es podia “refer la història del còmic” si la presència femenina al circuit “és inferior al 15%”. I destacava que, a la selecció oficial per a la Fauve d'Or de 40 àlbums, hi ha “un 25% de dones”. Amb el debat llançat, el nou gran premi Hermann es defensava ahir al diari Le Monde sobre la manera com dibuixa la dona a les seves sèries d'aventures i ciència-ficció Comanche o Jeremiah: “Seria injust acusar-me de sexisme.” En tot cas, aquest autor de tret realista que continua en actiu, ara amb guions del seu fill, podrà rebatre-ho com a protagonista en l'edició del 2017.

De moment, té en comú amb el premiat aquest any, Otomo, que Jeremiah també evoluciona en un entorn apocalíptic després d'una guerra nuclear com és Akira. Otomo va tenir un primer contacte amb la premsa dilluns passat al Museu del Louvre parisenc i, per a Angulema, ha ofert un cartell en què usa la tècnica oriental mil·lenària de l'aiguada per anar disseminant al darrere tot de referències a autors europeus com ara Hergé i Moebius. El més conegut dels mangakes és objecte d'una exposició- homenatge d'una quarantena de dibuixants, i ell mateix ha portat de Fukuoka un exemplar únic de la moto vermella d'Akira que es veu en l'anomenat barri asiàtic.

Aquest espai creix d'un any a l'altre perquè, de fet, una tercera part de les vendes a l'Estat francès ja provenen d'aquesta regió del món. Aquesta vegada s'hi presenten autors de Hong Kong, Taiwan i Corea del Sud. Una mirada endavant que no treu que l'exposició central de l'edició siguin els setanta anys de Lucky Luke, el pistoler més ràpid de l'Oest creat pel belga Morris i de qui es poden veure 150 planxes inèdites quinze anys després de la seva mort.

A aquesta mostra s'hi pot afegir la que explica la relació amb el segle passat entre còmic i literatura de l'italià Hugo Pratt i la de l'iconoclasta Jean-Christophe Menu, fundador, als anys 90, de l'editorial alternativa francesa L'Association. Completen el programa els concerts dibuixats dedicats a Otomo i ideats a quatre mans per Bastien Vivès i Alfred. Mentre que les trobades s'estenen per tot d'espais urbans, com per exemple, dissabte, la d'un grup mixt de dibuixants que conviden a endevinar qui “ha fet el traç masculí i qui el femení”.