Una presentació atípica de Juanjo Sáez

La de dijous a l'Espai Marfà va ser una presentació tan poc convencional com el seu protagonista, el dibuixant Juanjo Sáez (Barcelona, 1972), en plena gira promocional del seu últim còmic o novel·la gràfica, Hit emocional, que parteix de les pàgines que va publicar a la revista Rockdelux per construir un relat molt personal sobre com unes quantes cançons l'han impactat al llarg de la seva vida. Va ser un acte atípic perquè va durar més de dues hores i va tenir com a coprotagonistes tres seguidors gironins de Sáez. El músic Carles Vidal, més conegut com a Tom Hagan, va fer una detallada introducció sobre les obres i miracles de Sáez, des dels temps combatius del fanzine Círculo Primigenio, on va exercir com a cronista implacable de l'escena indie barcelonina dels noranta, fins a les seves col·laboracions en premsa, llibres com ara Viviendo del cuento, El arte i Yo, otro libro egocéntrico de Juanjo Sáez, els seus treballs gràfics per a grups com ara Los Planetas i Los Carradine –amb el seu amic Antonio Baños– i la famosa sèrie d'animació Arròs covat, que probablement va ajudar una mica a fer que la sala d'actes de la Marfà estigués tan plena. En aquesta primera part, Sáez va deixar clares un parell de coses: que pot fer moltes coses en aquesta vida –incloses campanyes de publicitat per a grans marques i vinyetes per a diaris en les seves antípodes ideològiques–, però que, si s'ho pogués permetre, només dibuixaria tebeos, amb el seu estil tan indie o tan punk, que vol eliminar barreres amb el lector i transmetre-li la idea que ell també pot fer-ho. Tot seguit, Gina Guillén va entrevistar Sáez i Lídia Noguerol va continuar el diàleg amb ell a través de cançons i llibres –entre ells, algunes joies descatalogades del mateix autor que es troben a les biblioteques de Girona– que van ajudar a entendre millor l'evolució musical, emocional i creativa d'aquest antic heavy, decebut per la involució de Metallica i admirador de foscos grups de metal extrem amb carrera criminal. Sobre el seu retrat de Bowie, que presidia la tauleta, Juanjo Sáez va deixar ben clar que fuig de la nostàlgia i que no para de buscar nous hits emocionals.