De l'avi al predicador
El suec Jonas Jonasson publica una nova novel·la en què el protagonista és un expresidiari que esdevé, sense proposar-s'ho gaire, el líder d'una nova església
“Si ataqués l'Església no hauria rebut tants correus de sacerdots a favor del llibre”
L'èxit de les anteriors obres a Catalunya el va portar a batejar amb el nom de Sant Jordi una gallina seva
Jonas Jonasson (Växjö, Suècia, 1961) viu al centre de l'illa sueca de Gotland, al mar Bàltic. Tot i estar envoltat d'aigua es considera de terra endins, que és on es va criar. Per això viu al centre de l'illa, en una casa de camp on també té el seu estudi, on combina treball i lectura. Quan necessita esbargir-se una mica se'n va a la biblioteca pública de Visby, principal localitat de la zona, on té cadira reservada. També té un galliner, ara buit des que fa poc una guineu es va cruspir tots els seus hostes, entre ells la gallina Sant Jordi, batejada així per l'èxit que van tenir dos llibres seus a la diada de Sant Jordi: L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (La Campana), que va ser el llibre més venut en català la diada del 2012, i L'analfabeta que va salvar un país (La Campana), que ho va ser el 2014.
Aquest 24 d'abril, Jonasson espera repetir èxit. Avui surt a la venda de la mà de Catedral (en castellà, Salamandra) L'assassí que va somiar un lloc al cel, una obra en què es barregen la fe religiosa i la delinqüència. Els tres personatges principals són un exconvicte, home primari i violent; un recepcionista que no ha digerit la ruïna de la seva família, i una sacerdotessa que ve d'una nissaga de pastors protestants. Aquests dos darrers es confabularan per manipular Anders, de malnom L'Assassí tot i que no ha arribat a matar ningú, perquè esdevingui el predicador d'una nova i singular església que proporcionarà grans beneficis a la parella formada pel recepcionista i la sacerdotessa. Tot i que Anders se'ls mira de gairell, una certa candidesa dins del seu procés d'il·luminació impedirà que sigui conscient de la manipulació a què està sotmès.
L'autor de L'assassí que va somiar un lloc al cel no creu ni de bon tros que sigui una crítica a l'Església. “Si ataqués la religió no hauria rebut tan sols un correu en contra i molts de favorables de sacerdots i gent d'Església, que m'han donat gràcies pel llibre que tracta de l'amor i sobre els dubtes de la vida.”
Per Jonasson l'existència de Déu és una qüestió de fe. “El meu germà estava passant una mala època, la fe el va canviar, per tant Jesús existeix dins del meu germà.” En aquesta discussió teològica l'escriptor va més enllà. “Penso que negar l'existència de Déu és una bajanada intel·lectual si tenim en compte com n'és de difícil imaginar que vivim en un univers inabastable, on la llum del nostre planeta tarda 100.000 anys a arribar al límit de la nostra galàxia, de les quals n'hi ha centenars. Som un bri de pols.”
Jonasson, no obstant, juga amb ironia amb la manipulació que pot representar la religió: la sacerdotessa utilitza la Bíblia per fer negoci, i el pobre arreplegat d'Anders descobreix, mitjançant les sagrades escriptures, l'alliberament personal que representa la generositat amb el pròxim. “Cal una església vital que entengui plenament una cita que ara es fa més actual que mai: ‘Déu es manifesta en totes les coses'.”
A la novel·la, Anders l'assassí canvia una mica els ritus de l'eucaristia. La sang de Crist inspira el seus sermons, i servir-la en grans quantitats als fidels li garanteix omplir l'església amb molts fidels.
Tot i la tradició humorística de Suècia –els països escandinaus no són només narrativa criminal–, ell no se'n considera especialment hereu. “El meu humor és internacional. Les mateixes coses que van fer riure a Catalunya amb L'avi... també ho van fer a Corea.”
Per a l'autor de L'analfabeta que va salvar un país, “la novel·la denuncia les males interpretacions de la Bíblia, per això el que ens cal, de nord a sud i d'est a oest, és tolerància. Aquesta és la clau del futur”. Pel que fa al present, diu: “El món no és pitjor que abans, el que passa és que corren molt ràpid les notícies.”
Aquest Sant Jordi, Jonasson vindrà a Barcelona. “No vaig poder venir la primera vegada; la segona estava malalt i espero ser-hi aquest any”, diu, i rebla amb ironia: “Ha de néixer un nou pollet amb el Sant Jordi.”
Per la pròxima novel·la tot apunta a un canvi de registre, tot i que no vol avançar si continuarà amb personatges esperpèntics: “Els meus personatges són d'un únic ús”, diu l'escriptor Jonasson.
L'autor es va dedicar durant molts anys al periodisme i després va muntar una productora de reportatges i notícies. L'escriptura va ser la sortida a l'estrès que patia per les llargues jornades laborals. Escriure, i preparar cada vespre el sopar del seu fill.
