Puntí homenatja Bowie a la revista ‘Enderrock'
La revista Enderrock de febrer encarta un EP de quatre cançons d'Adrià Puntí, amb dues versions del cantautor britànic i dues cançons del llibre CD Enclusa i cop de mall (Satélite K, 2015), Amb el lliri a la mà i Flor d'un dia, amb dibuixos del mateix Puntí, i al costat d'un reportatge amb les reaccions d'artistes catalans com a sentit homenatge.
David Bowie va morir a Nova York l'11 de gener, dos dies després de fer 69 anys i de la sortida del seu últim disc, Blackstar (Sony, 2016). Adrià Puntí el mateix dia del traspàs el recordava en tota la seva dimensió artística: “Si alguna cosa té David Bowie és que és multicolor, pluridisciplinari. Jo en tinc referents musicals, cinematogràfics, actorals, des de petit. Molta música d'ell m'ha estat referencial, però molta. I no només en el pla musical, sinó també de proposta artística. Discos molt diversos i cançons com ara Rock'n'roll suicide, Five years, Life on Mars?...” I va ser a partir d'una altra declaració seva per a Enderrock en què el cantautor de Salt assegurava que tenia gravades casolanament moltes d'aquestes cançons de Bowie, com ara Changes, Space oddity i Starman, que ara s'ha pogut editar aquest EP que s'inclou amb la revista Enderrock. El llibre CD Enclusa i cop de mall va sortir alhora del que ha estat qualificat com a millor disc de l'any 2015, La clau de girar el taller (Satélite K, 2015), premi Enderrock de la Crítica que l'artista recollirà el 3 de març al Teatre Municipal de Girona.
Si a les dues versions Puntí desconstrueix Heroes i Rock'n'roll suicide, les dues cançons del llibre triades per a l'EP també tenen a veure amb la figura de Bowie. Flor d'un dia perquè la canta mig en anglès i hi fa un exercici estilístic, com diu: “Podria cantar en anglès perfectament, però no ho faig... i tot i això aquesta cançó està molt treballada. Em diverteixo moltíssim.” Al final hi canta: “L'anglès és senzill, merda al gec, tal com raja”, una interlocució fruit d'una frase popular segons explica: “Aquí, als anglesos, els diem «merda al gec!», perquè no els podem veure.” Excepte Bowie, és clar... I l'altra, Amb el lliri a la mà, hi té a veure en com la cançó neix d'una altra mort, d'algú estimat: “Hi canto «clouen mal dades...», però és molt colorista i molt trista alhora, aquesta cançó. Explico la mort d'una noia que fa quatre dies que ja no hi és, pobreta. La dona d'un amic. Just quan la feia em van trucar i hi queda patent. Quan la canto, em ve ella al cap.” En un altre article de la revista s'explica la gran influència artística que deixa Bowie a l'escena catalana.
