Destapant el passat

Hi ha milers d'històries d'amor que queden oblidades amb el pas del temps. Això no passarà, doncs, amb el romanç entre Jerome David Salinger i Oona O'Neill, que l'escriptor francès Frédéric Beigbeder ha reviscut en la seva última novel·la, Oona i Salinger (Amsterdam). La relació amorosa entre dos joves separats per la Segona Guerra Mundial i que molts desconeixien surt a la llum dècades després gràcies al fet que “la curiositat t'empeny a escriure”, afirma l'autor.

La novel·la s'ha articulat per mitjà d'estirar fils i ha culminat en un relat que, segons Beigbeder, conjuga “passió, tragèdia, joventut, literatura i cinema”. La particularitat del romanç entre l'autor d'un dels clàssics de la literatura i la que acabaria sent la dona de Charles Chaplin és que es va veure pertorbat quan després del bombardeig de Pearl Harbour Salinger es va allistar a l'exèrcit i va marxar cap a França. A partir d'aquest fet, el llibre va desenvolupant una sèrie d'esdeveniments personals i històrics. “Va ser un miracle descobrir aquesta història”, manifesta Frédéric Beigbeder.

La construcció que fa l'autor permet al lector descobrir una nova faceta de Salinger, ja que el casament d'Oona amb Chaplin, el 1943, li va trencar el cor; un fet que marcaria part de la seva personalitat literària. A més, les vides que van tenir posteriorment aquests dos personatges per separat han permès incloure-hi figures com ara Truman Capote o Ernest Hemingway.

“Aquest llibre és un faction, ja que parteix d'un fet i inclou ficció”, explica l'autor, que insisteix que un 90% de la informació que apareix a la novel·la és real, però que li ha conferit una part de ficció per “completar el trencaclosques”. Això li ha permès recrear la primera trobada entre Oona i Chaplin, o les converses entre Salinger i Hemingway, a França. “He fet el que els periodistes no poden fer, ja que s'han de cenyir als fets. És un luxe que amb la literatura pugui imaginar tot el que diuen els personatges. És escandalós però agradable”, va remarcar Beigbeder.

D'altra banda, la ficció també ha sigut un element clau per a la humanització d'un tema tabú, la Segona Guerra Mundial. El relat dóna veu a uns fets històrics que van marcar un abans i un després en les societats, i fer-ho a partir d'una història d'amor hi dóna calidesa i profunditat. “Sembla una novel·la històrica però també parla sobre el present, ja que hi ha molts paral·lelismes d'aquella època amb la d'ara”, constata Frédéric Beigbeder.

El consell de Salinger

Per reconstruir la història, Beigbeder ha hagut d'introduir-se al cap de Salinger. “Sabia que era una aposta esbojarrada, però la història era fascinant, no me'n podia desfer”, recorda. A partir de biografies, les memòries de Charles Chaplin, i testimonis propers ha pogut recuperar la vida de dues figures rellevants que protagonitzarien un amor impossible. “M'apassionaven els personatges. Ella, una dona intel·ligent, filla d'un dramaturg i musa de grans autors; i ell, un home que va perdre el seu gran amor. Salinger deia: Has d'escriure sobre el que t'agradaria llegir, i jo li vaig fer cas”, conclou.