Una artista anima el diàleg sobre el model de ciutat
La mexicana Amanda Gutiérrez desenvolupa un projecte de narrativa col·lectiva amb què convida els gironins a aportar la seva visió urbanística
És l'artista resident i becada al Bòlit
Seguint els processos artístics de Pilsen Derivas i Poemas tonales de edificios, Amanda Gutiérrez (Ciutat de Mèxic, 1978) vol continuar aplicant l'experiència de col·laborar amb una comunitat que pertany a un espai en particular per portar a terme el projecte Quan els edificis parlen: un projecte de narrativa col·lectiva, que ha endegat a Girona com a guanyadora de la beca de residència al Bòlit del programa europeu i transfronterer ETAC. Pretén, com ella mateixa explica, crear el diàleg amb entitats locals, col·lectius artístics, organitzacions i persones individuals, interessats a aportar la seva pròpia visió de la ciutat, amb la finalitat d'ampliar l'espectre analític i de narrativa urbanística de Girona.
L'artista mexicana, que fa catorze anys que treballa a Chicago, especialitzada a parlar de temes com ara la immigració, el paisatge i el turisme a les seves obres, es mostra entusiasmada per la resposta “increïble” que s'ha trobat quan tot just fa una setmana que està instal·lada. “He notat que els residents tenen moltes ganes d'explicar el seu punt de vista i d'opinar sobre el model de ciutat que voldrien”, remarca. Malgrat això, fa una crida perquè tothom aquell qui ho vulgui s'adreci a ella mitjançant el centre d'art contemporani Bòlit, perquè no amaga que el que vol és tenir el ventall d'edat, de gènere i de classe social més ampli i variat possible.
Té clar que es presenta com a turista i que, com a tal, sense lligams, vincles afectius i prejudicis, té la mirada transparent i més objectiva del forà envers la urbs que visita. “Observo la ciutat com a laboratori obert i com a ens viu que és”, explica. En realitat, creu que l'art no té l'obligació d'atorgar solucions, sinó de facilitar estratègies i, en el seu cas, motivar el diàleg.
Durant el procés de residència, que acabarà a final de març, l'artista recollirà les converses i les opinions crítiques o positives dels residents participants, mentre paral·lelament realitzarà pràctiques artístiques, mitjançant ready mades (fets de fotografia, vídeo, sons i mapes), que exposarà a la culminació de tot el procés.
Itineraris
La seva concepció d'estudi obert, basat a nodrir-se dels processos col·lectius, fa que Amanda Gutiérrez i el Bòlit hagin convocat dos itineraris participatius –que l'artista defineix com a “derives”– pels dissabtes 20 i 27 de febrer. En la primera, que partirà del Bòlit Sant Nicolau per travessar la ciutat fins al barri de Sant Narcís, avança que serà una “caminada sonora”, en el sentit que establirà una observació sonora del paisatge per detectar les fronteres acústiques que té tota àrea urbana. Pel camí també enregistrarà converses perquè, com que ja té experiència amb aquestes trobades, sap que es generen relacions i experiències col·lectives efímeres. Per a la segona, la sortida resseguirà el call jueu i establirà el recorregut fins a Santa Eugènia, i en aquest cas l'artista aprofitarà per fer una recollida de residus urbans –des de burilles a pedres o el que sigui– que l'ajudin a analitzar els hàbits i el consum dels habitants de la ciutat. A final de març té previst concloure el seu estudi amb una perfomance final, que tindrà lloc a la muralla, “com a observatori urbà i metàfora d'allò que no aconseguim veure com a turistes”.
L'artista diu que el seu objectiu més ambiciós és que quan ella se'n vagi el diàleg continuï i, fins i tot, que creixi. “Això seria ideal”, confessa.
