Cultura

El balneari Aqva Gerunda integrarà les restes romanes

Acaben les excavacions que han posat al descobert estructures preexistents de l'època romana i medievals de l'hospital vell de Galligants

Es podran visitar durant el ‘Temps de Flors'

Ahir es van donar per acabades les excavacions preventives dirigides per l'arqueòloga Maribel Fuertes a la nau central de l'antic hospital dels capellans –o dels clergues– de Girona, situat al carrer Galligants, en el que han estat els treballs preparatoris per instal·lar-hi el nou balneari urbà Aqva Gerunda Banys Vells. Unes excavacions que, iniciades el mes de novembre passat, han posat al descobert una gran riquesa patrimonial i que abasten un gran ventall històric, de gairebé dos mil anys d'història de la ciutat, com bé destaca l'arqueòloga gironina. “És una sort, una oportunitat única i molt agraïda, que ens ha permès resseguir aquests vint segles continus sense saltar-nos cap fase”, explica Fuertes.

Destaquen sobretot com a restes més interessants les quatre arcades obertes en la primera època del que va ser el primer hospital de la ciutat, ja tapiades en el segle XII o XIII, i les estructures preexistents de l'època baiximperial romana, com ara les d'una necròpoli a tocar de l'antiga Via Augusta. També, entre les peces, s'ha trobat vaixella d'una antiga cuina de l'hospital i un fragment de llàntia del segle I que destaca pel fet d'estar decorada amb la figura d'un silè (un déu menor calb i amb cara grotesca). “Tot això, sense anar més avall dels 2,80 metres de cota”, ressalta Fuertes.

A partir d'ara, el promotor de l'obra, Gabriel Rebollo, endegarà amb les modificacions pertinents el seu projecte de balneari –que preveu obrir a final d'any– amb la voluntat manifesta d'integrar alguns elements arqueològics al futur complex, de manera que els usuaris els puguin veure. Tant ell com l'arquitecta municipal, Rosa Cano, com la cap dels Serveis d'Arqueologia, Susana Manzano, es mostren molt satisfets per com han anat les excavacions; per la bona predisposició dels impulsors del projecte i la del propietari de l'edifici. Sobretot perquè ja es tenia constància que el lloc era molt probable que contingués un ric patrimoni amagat per la superposició d'estructures arquitectòniques i perquè el projecte incorporarà aquest “valor afegit” a la nova activitat. Rebollo ha anunciat que està estudiant treballar amb energies geotèrmiques i l'extracció d'aigua del subsòl, a l'estil de les velles termes romanes.

Una comunió d'interessos i satisfaccions que té un altre ingredient afegit: l'anunci que es farà una jornada de portes obertes durant la celebració de Temps de Flors per mostrar tot allò que els arqueòlegs han rescatat de sota terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
JORDI PLANAGUMÀ
EL DIRECTOR DE LA CASA DE LA MÚSICA DEL GIRONÈS REFLEXIONA EN EL DIA DE LA MÚSICA

“Per què no hi ha més música al carrer, si a la gent li agrada tant?”

Jordi Planagumà i Vilamitjana (La Cellera de Ter, 1974) va ser el cantant del grup Van de Kul (1992-2004, tres discos). Des del 2005 dirigeix la Casa de la Música del Gironès. Viu a Anglès

girona
 
Crònica
música

Bruno Mars, al cim

Barcelona
 

Sardanes amb so i llum

Calonge
 
Crònica
Música

Richard Bona, músic total

Alumne de l’Escola de Música Moderna de Girona
 

Una arma justiciera

Barcelona
 

Publiquen una nova col·lecció de contes infantils didàctics

TORTELLÀ
 
EDUARD ESCOFFET
DIRECTOR DEL FESTIVAL POESIA I +

“La música és un bon vehicle per difondre la força de la poesia”

caldes d’estrac
 

Sant Cugat Fantàstic premia ‘Sant Martí’

Sant Cugat del Vallès
 

Tirana s’endú el premi de disseny del CCCB

Barcelona