Un autor ‘castigat'

“Por”, “Apocalipsi”, “Viatge”, “Cantata per a un soldat mort”... Aquests són alguns dels títols dels poemes que integren L'arbre de foc d'Agustí Bartra, un llibre que traspua l'experiència de la Guerra Civil i el pas pels camps de la Catalunya del Nord, però també de la solidaritat entre els companys i l'esperança, que mai no es perd. Un poemari, d'altra banda, que havia quedat arraconat, igual que el seu autor. Es va publicar per primera vegada el 1946 a Mèxic i, posteriorment, ja de tornada a Catalunya, havia integrat l'Obra Completa de Bartra, publicada el 1971. El 1991 la revista El Observador va fer una edició no venal juntament amb altres textos de l'autor. Ras i curt: l'edició d'Adesiara és la primera que es fa a Catalunya i que, a més, va acompanyada d'un estudi i unes notes del crític literari D. Sam Abrams. “La crítica sempre hi ha passat de puntetes i ens arriba sense cap estudi aprofundit ni bibliografia”, comenta l'especialista, que defensa que es tracta d'un poemari ambiciós, tant d'estructura com de mètrica, sense oblidar l'imaginari i les metàfores que hi apareixen.

El volum aplega materials que va escriure entre el 1936 i el 1945, i posteriorment els va anar retocant fins a l'edició definitiva que va aplegar a les Obres Completes. Abrams ha contrastat els aquí recollits amb els originals i ha corregit alguns errors textuals i altres de produïts per la censura. Paral·lelament, hi ha afegit notes recollint les referències literàries, històriques i biogràfiques, i també la gènesi de cada peça.

El poemari es divideix en dues parts: un primer cicle de poemes lírics breus al voltant de la guerra, i un de llarg, Poema de Rut, que Abrams situa al costat de Les elegies de Bierville, de Carles Riba, o Nabí, de Josep Carner.

“Ara es comença a llegir de nou Bartra, però durant molts anys se l'ha abandonat per prejudicis estètics, ja que tenia un background diferent de la resta d'autors”, sosté el curador de l'obra. També se l'ha “castigat”, segons Abrams, per ser exiliat. “Triadú, Molas, que tallaven el bacallà, el van ignorar i no existia, així que d'un dia per l'altre el van deixar de publicar.”

Nascut a Barcelona el 1908, Agustí Bartra va ser un autor prolífic i va conrear diferents gèneres. Abans de la guerra havia publicat dos contes, però l'experiència bèl·lica, com també el pas pels camps i l'exili, va refundar la seva obra. “D'origen familiar barrejat, tenia una consciència social i, per altra banda, també s'inocula en l'alta cultura.” Quan va tornar de l'exili, als anys setanta, el van convidar a adherir-se a diferents partits polítics, però es va mantenir independent: “bàsicament era un humanista d'esquerres i tenia una mirada crítica.”

L'evangeli del vent, publicat el 1956, serà el proper volum que traurà Adesiara en complicitat amb Abrams, que insisteix a col·locar Bartra entre els grans poetes del segle XX, com ara Carner, Riba, J.V. Foix, Oliver, Vinyoli o V.A. Estellés.