Cultura

Atenció al cérvol

Marina Espasa barreja el quotidià amb el fantàstic en la seva novel·la, una crítica a la Barcelona en declivi

“És una novel·la sobre la vida i la mort, perquè la protagonista se sent morta”, explica Espasa

Una jove doctoranda que arrossega una tesi sobre el temps circular en les novel·les artúriques; una història d'amor amb viatge a Suècia inclòs; dos grups internacionals que s'enfronten en una conxorxa secreta; una Barcelona que, passada l'esplendor olímpica, agonitza després dels fets denunciats en el documental Ciutat morta; una poetessa que parla des del més enllà... i cérvols, molts cérvols, és el que apareix en la nova novel·la de Marina Espasa, El dia del cérvol (L'Altra Editorial). “Té moltes capes i moltes novel·les a dins; és urbana, però també rural”, explica l'autora, però si ha d'acotar, ho té clar: “És una novel·la sobre la vida i la mort, perquè la protagonista se sent morta i es vol sentir viva.”

Tot engega amb una incursió nocturna al bar Heliogàbal de Barcelona, després de què la Minerva s'adona que hi ha una profusió de dibuixos de cérvols per Barcelona, fins i tot a les etiquetes de les ampolles de cervesa. Tot plegat és molt estrany, “resulta que no és casualitat, sinó un senyal que fan servir els Ganduls del Sud per comunicar-se, un grup que s'enfronta als neonazis Atletes del Nord, i que vol reclutar la Minerva per a la seva causa”.

Com en l'anterior novel·la, La dona que es va perdre (2012), l'element fantàstic i sobrenatural és present a través de les icones dels cérvols, que permeten viatges en el temps i l'espai. “Per parlar de la realitat és necessària la fantasia”, somriu Espasa, una fantasia que no s'ha d'entendre com una via d'evasió, sinó per parlar de la realitat més crua: “Com la nit que van viure els nois de Ciutat morta, gairebé una història de terror.” I sí, fa parlar Patricia Heras, la jove madrilenya que va acabar suïcidant-se pel cas, en un capítol ambientat al cementiri del Poblenou: “No la vaig conèixer personalment, però l'he feta bastant creïble, i espero que els seus amic i coneguts no s'emprenyin.”

Darrere d'aquesta novel·la de dues centes pàgines hi ha lectures clau com ara El cementerio peligroso, una obra del segle XIII d'autor anònim, considerada un dels millors romans del cicle artúric. “De fet, en la segona part de la novel·la, la Minerva viatja a Suècia i li passen les mateixes coses que al Gauvain, el cavaller protagonista.” Espasa va estudiar filologia romànica i com la protagonista està familiaritzada amb la literatura medieval. Per inspirar-se en l'ambient fantàstic d'ultratomba, va llegir el passatge de l'infern de la Divina comèdia de Dante, mentre que per a la proliferació inquietant de símbols a la ciutat (en el seu cas, un cérvol), es remet a El día del Watusi, de Francisco Casavella. Sobre l'ambientació sueca, una altra connexió: el Diari d'Escània d'Enric Casasses. “Hi narra un viatge que va fer al sud de Suècia els anys vuitanta, i hi descriu detalls realistes sorprenents. La seva lectura em va animar a anar a passar un estiu a Copenhaguen i Malmö, i, a partir d'aquí, vaig pensar que podia ambientar la novel·la a Suècia.”

“A El dia del cérvol trobem un món estrany, una Barcelona aparentment real i personatges desarrelats, però darrere s'amaga una crítica a la ciutat i a la gent d'aquesta generació”, opina Eugènia Broggi, editora de L'Altra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Roses explica l’artilleria de costa amb el seu castell

roses
JOSEP CASAMARTINA
FUNDADOR I DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ TÈXTIL ANTONI DE MONTPALAU

“Se les menysté, però les modistes són les que van fer la moda real”

barcelona
Crítica
cinema

Ni heroi ni terrorista

Juliane Heinemann
CANTANT, COMPOSITORA I MULTIINSTRUMENTISTA

“Els plantejaments de Walter Benjamin són revolucionaris”

BARCELONA
Vinyet Panyella
PRESIDENTA DEL CONCA

“El Conca no és la conselleria de Cultura bis”

barcelona

Una nova veu sense por

girona
CULTURA POPULAR

Santa Coloma estrena mulassa

Cris, en viu a Bescanó

BESCANÓ

Una lírica abstracció

girona