El grup Mirmanda analitza en un llibre la relació entre frontera i memòria

La memòria col·lectiva ha adquirit molta notorietat en els estudis històrics. Aquesta tendència historiogràfica la van encetar els set volums de Lieux de memórie, publicats del 1984 al 1993. Dirigida per l'historiador francès Pierre Nora, l'obra estudia els elements simbòlics que configuren la memòria col·lectiva de França.

A Catalunya, el pioner d'aquest estudis és Albert Balcells, amb el llibre Llocs de memòria dels catalans (2008). A finals de l'any passat, el grup Mirmanda , que edita la revista transfronterera del mateix nom, va impulsar una obra col·lectiva que vol continuar i ampliar l'aportació de Balcells. Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud , el llibre coordinat per Enric Pujol i Queralt Solé, ofereix una mirada sobre la construcció de la memòria i els seus símbols als Països Catalans.

Els tretze autors que escriuen a Una memòria compartida reflexionen des de diverses òptiques al voltant de la memòria col·lectiva catalana. Hi ha articles que tracten el fenomen des d'una vessant històrica i sociològica, mentre que d'altres ho fan des de l'anàlisi de l'art i la literatura. Tots fan un èmfasi especial en el paper que hi juga la frontera francoespanyola, que separa el Principat de la Catalunya Nord. Una divisòria que Enric Pujol defineix com una “afrontera”: malgrat les lògiques dels estats francès i espanyol, que han volgut bastir projectes nacionals homogenis més o menys reeixits, s'ha mantingut la comunitat cultural catalana a banda i banda dels Pirineus. El llibre mira d'esbrinar, precisament, com és que aquesta comunitat ha subsistit malgrat que ha estat dividida entre dos estats, i conclou que un dels factors primordials que ho expliquen, junt amb la llengua, és la memòria compartida. Un pòsit comú que s'ha preservat gràcies a l'acció cívica i a les institucions d'autogovern, en els períodes en què n'hi ha hagut. Pujol destaca la importància de la memòria col·lectiva en la situació política actual a Catalunya. “Perquè hi hagi una consciència nacional, hi ha d'haver una memòria compartida”.

El llibre apareix en un moment en què les fronteres tornen a estar d'actualitat. Arran de la crisi dels refugiats, la Unió Europea aplica de nou controls duaners i restringeix el lliure trànsit de persones. Es blinden les fronteres exteriors de la Unió i es tornen a alçar les interiors: l'ideal transfronterer de Schengen s'esvaeix. Els autors s'interroguen com afectarà tot això la memòria dels europeus, com es recordaran la crisi humanitària i les seves conseqüències. Sigui com sigui, constituirà un tema central per a l'estudi de la memòria a Europa.