Repensar la història

No hi ha museu que no carregui una maledicció.
El Museu d'Història de Catalunya la té des que es va crear, per desig del president Jordi Pujol i amb una tempesta perfecta d'opinions en contra d'eco persistent. Aquesta xacra de museu polititzat l'ha perseguit sempre. El balanç, vint anys després, té més ombres que llums, tot i que algunes de molt radiants. L'exposició de les presons de Franco és de les que deixen una empremta profunda.
La que hi ha ara sobre l'amor, una delícia.

Han passat vint anys, sí. Aquest dilluns els farà exactes, però el museu ha avançat la celebració a aquest cap de setmana amb una doble jornada de portes obertes. Ahir al migdia es va fer l'acte central de la festa –multitudinària, molt familiar– amb la presència del conseller de Cultura, Santi Vila, i dels tres directors que ha tingut el museu: Jaume Sobrequés, Agustí Alcoberro i Jusèp Boya. Tres exdirectors i cap director. Ja és mala sort que el museu hagi hagut de commemorar el seu aniversari amb la cadira del seu cap més visible buida.

I és que Boya ha estat nomenat recentment nou director general d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat. El seu relleu al museu del Palau de Mar no es resoldrà de manera immediata. Durant “uns mesos” hi haurà una direcció en funcions, que ocuparà una persona del mateix equip del museu. Els pròxims dies se sabrà qui és. Aquest període provisional –per ara, no se sap si culminarà en un concurs públic– està relacionat amb la intenció que té Boya d'obrir un debat, “amb tot el sector”, del
pla de museus que va deixar embastat l'anterior conseller, Ferran Mascarell.

“Amb el conseller Vila hem vist apropiat iniciar un procés d'anàlisi, perquè no ens agrada aquest sentiment que ha quedat que el document no ha estat prou discutit. El pla de museus planteja un treball a 25 anys vista i, per tant, hem de tenir la seguretat que té un suport majoritari”, va explicar ahir Boya a aquest mitjà. Entre d'altres qüestions que vol abordar conjuntament en aquesta taula de treball hi ha els museus nacionals. El top dels nostres museus. Quins ho han de ser i quina funció han de tenir.

El Museu d'Història de Catalunya és un dels equipaments que, segons el pla, es beneficiaran d'aquesta categoria màxima. Però això també implica un gran canvi de model, que en part Boya ja havia activat i que ja no s'aturarà, hi hagi qui hi hagi en la direcció. “Hi ha tres idees clau: ampliar-lo i renovar-lo, accentuar l'acció territorial i la internacionalització”, diu, i amb aquest afegit: “Hem de fer una reconversió cap a un museu pluridisciplinari, que té en compte les preocupacions de la societat contemporània i, sobretot, que és plural, divers i obert al món.”

Boya és dels que reconeix sense matisos que es van cometre “molts errors” quan es va fundar el museu, però que ara comença definitivament una nova etapa. Etapa que passa també per repensar la seu.
El contracte de lloguer amb el Port, propietari del Palau de Mar, finalitza el 2019. Sobre la taula hi ha dues opcions: traslladar-se a un edifici de nova planta o bé negociar amb el Port l'ocupació total del Palau de Mar. L'espai que va deixar buit el Departament de Benestar Social i Família fa servei actualment a diverses empreses. “La idea de quedar-nos aquí per fer una mena de ciutat de la història no ens desagrada, però ara mateix està tot per decidir.”