Construint la figura de Casas

Josep Pla no s'equivocava quan definia Ramon Casas com el “pintor català més important del modernisme”. Cal destacar, però, que Casas no hauria estat el mateix si de ben jove no hagués marxat a París, on va establir contacte amb la modernitat impressionista. És inqüestionable, doncs, que la figura de Casas és clau per comprendre la transformació de la pintura a la Catalunya del segle XIX i, per aquest motiu, com ja s'anunciava a principis d'any, el Departament de Cultura de la Generalitat celebra aquest 2016 el 150è aniversari del seu naixement impulsant l'Any Casas, una commemoració de la figura de l'artista que, segons la seva comissària, Vinyet Panyella, “posa en comú totes les iniciatives vinculades a Casas i replanteja la seva obra”.

Alguns el reconeixen per la seva faceta de retratista; d'altres, per la de cartellista. I és que si una cosa és segura és que Casas al pinzell era molt versàtil. Durant la seva vida, es va moure per molts terrenys i en tots hi va deixar empremta. Per això,
la principal pretensió de l'Any Casas és reconstruir tots els fragments de la seva trajectòria artística per oferir-ne una visió transversal a partir de set exposicions i diverses activitats “molt complementàries i monogràfiques”.

Sitges, l'epicentre

L'exposició que engegarà l'Any Casas aquest 10 de març serà Ramon Casas. La vida moderna, una retrospectiva de l'artista que s'exhibirà al Museu del Modernisme de Barcelona fins al 8 de maig. Una altra de les propostes sorprenents és Júlia, el desig, que suposa l'obertura del Cercle del Liceu al públic, un espai emblemàtic que disposa d'unes peces úniques de Casas dedicades a Júlia Peraire, la seva dona i musa. A l'estiu també es podrà veure al Museu Pau Casals (el Vendrell) una mostra de totes les peces de la col·lecció privada
de Casals, i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), un dels museus que ha donat més visibilitat a l'artista, Ramon Casas i les ombres xineses d'Els Quatre Gats. Pràctiques heterodoxes, una exhibició molt peculiar que il·lustrarà una altra cara del pintor, que va dissenyar unes ombres xineses per a Els Quatre Gats, un dels centres d'unió de modernistes catalans.

L'eix central de l'Any Casas, però, serà l'exposició que oferirà el Museu de Maricel de Sitges a partir del 10 de novembre: Ramon Casas, la modernitat anhelada, que, a més d'allunyar-se de la Ciutat Comtal, “no tindrà una visió de retrospectiva, sinó que se centrarà en la importància de l'artista a remarcar la modernitat”, comenta Vinyet Panyella. Aquesta mostra, que també tindrà obres de l'estranger, serà “diferent d'altres iniciatives”, ja que aportarà un gir a la representació de la seva figura.

Tot i que l'Any Casas està establert el 2016, algunes de les exposicions s'allargaran fins a l'any vinent. És el cas de la mostra més íntima, que presentarà la Fundació Rocamora (Barcelona) amb el nom Ramon Casas en família, que s'allargarà fins a principis del 2017, i de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, per Catalunya en carro, una experiència fascinant que s'exposarà al Museu de la Vida Rural (l'Espluga de Francolí) i que retratarà l'esperit viatger de Casas amb un recull de documents i d'obres inèdites d'un viatge que va fer amb Santiago Rusiñol, un altre referent del modernisme.

Per tot Catalunya

L'itinerari dissenyat amb motiu de l'Any Casas, però, no s'acaba aquí. Durant tot l'any, diversos indrets de Catalunya seran l'escenari d'activitats, xerrades i rutes que perfilaran una mica més la figura del pintor. “Hi haurà una alineació d'institucions culturals per garantir la presència de Casas arreu del territori català”, assenyala Santi Vila, el conseller de Cultura. “Hi ha molts museus que tenen obres de Casas i és bo que es quedin a casa”, hi afegeix Vinyet Panyella.

Una de les propostes més interessants és Arts i lletres, un programa, que s'estendrà per tot el territori, en què deu escriptors faran una interpretació escrita de deu obres rellevants de Ramon Casas per donar-hi una “visió més literària”. En l'àmbit literari, a més, hi destacarà la publicació de la biografia de Pere Romeu, íntim de Casas, escrita per Josep Bargalló, que també parla sobre algunes de les cares més desconegudes del pintor.