Desastres no del tot naturals

L'11de març del 2011 –divendres vinent farà 5 anys– es va produir un tsunami que va afectar la regió japonesa de Tôhoku. El terratrèmol va tenir una intensitat de 8,9 en l'escala de Richter i va aixecar onades de 40 metres. Efectes immediats de devastació, centenars de cases destruïdes, milers de vides segades. Però el desastre només acabava de començar. Una falla en el sistema de refrigeració d'un dels reactors d'Ichi Efu, nom amb què coneixen els habitants de la zona la central nuclear Fukushima I, va fer evacuar la zona. Calia alliberar pressió del vapor del reactor afectat per evitar la fusió del nucli.

El desastre va ser de gran dimensió i hi havia tan perill que s'alliberés material radioactiu que ràpidament es va procedir a la reparació i neteja de la central per part de personal especialitzat. Un d'aquests operaris era el dibuixant de manga Kazuto Tatsuta, que en la seva obra Ichui Efu (Norma Editorial) explica la seva vivència a la central nuclear. El seu nom, i molts dels que apareixen en l'obra, han estat canviats per evitar represàlies.

Kazuta Tatsuta va ser una de les persones que van llançar-se a les zones afectades, en part per sous alts i en part per un instint altruista. Després de donar un tomb per zones damnificades, va acabar treballant a Fukushima. I quan l'índex de radiació que va rebre va arribar als límits permesos, va abandonar el seu lloc de treball i va tornar a Tòquio, on va decidir donar forma gràfica a les seves experiències.

Tècnic i sensitiu

L'obra Ichi Efu té l'aire narratiu del manual d'instrucció en forma de manga. Tatsuta relata acuradament, i pas a pas, totes les complexes mesures que es prenien amb els treballadors per evitar les altes radiacions. Fins al detall que indexa els diferents tipus de màscares i filtres que utilitzaven. També descriu amb cura el procés de neteja i descontaminació al qual estaven sotmesos cada dia. Però el còmic té ànima i, a banda de detalls tècnics, mostra les relacions humanes que s'establien entre uns treballadors que eren conscients que l'existència de tantes mesures de seguretat no implicaven que no poguessin rebre un excés de radiació.

Cada capítol, a més de les vinyetes, inclou una plana amb imatges fotogràfiques i textos de diferents aspectes relacionats amb el tema, com ara les cartilles on cada treballador tenia enregistrat el seu nivell de contaminació radioactiva. Es tracta d'informació complementària que converteix aquest còmic en una autèntica enciclopèdia sobre el desastre de la central nuclear Fukushima I.

Manifestacions al Japó

L'autor reconeix que va sentir un impuls d'anar a esbrinar què succeïa de veritat en les zones contaminades després de les manifestacions que es van produir a tot el Japó demanant al govern transparència en la informació de tot allò que passava a les zones més afectades. Tot i cobrar bons sous, l'autor denuncia el sistema de subcontractes que es va fer servir per realitzar tota la tasca de neteja. L'obra, de la qual Norma Editorial publicarà un segon volum, va ser tot un èxit al seu
país d'origen. Al Japó es van vendre 200.000 exemplars el primer mes. Això no només demostra la salut del còmic al Japó, sinó la sensibilitat que hi ha sobre la catàstrofe que va afectar, directa o indirectament, tot el país.