Cultura

Lleida homenatja l'activista cultural Francesc Porta

Les historiadores Antonieta Jarne i Teresa Ibars publiquen la biografia del primer president d'Òmnium Cultural i un dels fundadors de CDC a Ponent

Avui es farà un acte d'homenatge de la ciutat a l'Orfeó Lleidatà

L'Orfeó Lleidatà serà el marc aquest vespre d'un acte d'homenatge a Francesc Porta Vilalta, el primer president d'Òmnium a Lleida i activista cultural i polític durant les darreres dècades del franquisme.

La figura de Porta està sent objecte aquest any d'una intensa recuperació. L'homenatge d'avui a l'Orfeó, que inclou la projecció de Rebeca, de Hitchcock, en homenatge al cinefòrum impulsat per Porta, coincideix amb la recent aparició del treball de les historiadores Teresa Ibars i Antonieta Jarne, Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia catalana, que acaba d'editar Pagès Editors. La biografia, que també és un retrat sociològic i polític de la Lleida de la segona meitat del segle XX, recupera la figura d'un representant de la “burgesia il·lustrada, catalanista i democràtica” que la guerra i el franquisme no van deixar desenvolupar amb normalitat i que durant la represa democràtica va caure en l'oblit. “Francesc Porta va ser una rara avis a Lleida: mentre que la burgesia local era conformista, carrinclona i s'arrenglerava amb el règim mitjançant el Caliu i l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que llavors era un òrgan del règim, Porta va treballar des de Lleida per revifar i modernitzar la cultura de la ciutat i del país”, explica Antonieta Jarne.

Els seus referents eren diferents que els dels altres companys de classe. La seva mare provenia de l'alta burgesia rural i el seu pare de la burgesia comercial i era militant de la Joventut Republicana. El van enviar a estudiar a Tolosa de Llenguadoc i a Londres i, quan va tornar, ja en la postguerra, es va trobar en una ciutat grisa i vençuda, que contrastava amb les idees de modernitat i democràcia que havia viscut a fora. Amant del jazz i del cinema, va organitzar el Cine Club Amateur de Lleida i va revitalitzar el Club de Tennis Lleida, convertint-lo no només en un club esportiu que va passar a fer tornejos nacionals, sinó també en centre social de la ciutat.

En l'àmbit cultural i polític va fundar la revista Labor, una publicació de pensament i obertura que va funcionar entre el 1953 i el 1959 i que pretenia la Destino ponentina. Esquivant la censura, va promoure la difusió d'un tímid renaixement del catalanisme a Ponent creant un cercle amb Josep Vallverdú i Aixalà, Manuel de Pedrolo i Molina, Guillem Viladot i Puig, Lluís Trepat i Padró, Leandre Cristòfol i Peralba, Ton Sirera, Dolors Sistac i Jaume Magre, entre d'altres. En el moment en què el franquisme es va plantejar la inclusió de Lleida en l'anomenada regió de la vall de l'Ebre, segregant-la així de la resta de Catalunya, s'hi va oposar amb fermesa. Tenia contactes estrets amb la burgesia catalanista barcelonina (Cendrós, Carulla, Baguès) i el 1968 va participar en la fundació d'Òmnium Cultural. També va ser el primer president i principal impulsor de la delegació de Lleida.

La relació amb Pujol

Quan Jordi Pujol va necessitar algú a Lleida per implantar Banca Catalana, va recórrer a Porta, que era corredor de comerç, persona ben connectada en els sectors empresarials i catalanista com ell. La relació es va repetir quan Pujol va necessitar organitzar CDC a Lleida, i en el moment d'impulsar una televisió privada en català. Jarné i Ibars, però, sostenen que va ser una relació molt desigual. “A Porta el movia cap a Pujol l'amistat i creia en un projecte de país, però per a Pujol va ser una relació instrumental”, sosté Jarné. Porta va abandonar la política dos anys després de la fundació de CDC, i va perdre molts diners invertits en el projecte de la televisió quan Pujol el va abandonar. El 1991, un any abans de morir, des de la Paeria es va reclamar que se li donés la Creu de Sant Jordi per la seva tasca cultural. No la va obtenir. Els homenatges arriben ara.

LA FRASE

Va ser una ‘rara avis' a Lleida, membre d'una burgesia il·lustrada que es va oposar al règim
Antonieta Jarne
historiadora


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Montaña
President del FAD

“El món del disseny ha d’anar unit”

barcelona
Mirador

Mirar amb sentit comú els trastorns alimentaris

Fusta, cor i guitarres

girona

Víctor Català, en prosa i en vers

L’Escala

Beuda entra als Quaderns de la Revista de Girona

BEUDA

“Objecció de consciència artística” de Laura Borràs

Lleida

Estrenes al Teatre de Salt

Salt

Un Fita a la Casa de la República

VALENTÍ SERRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

Manresa