cultura
MONTSANT FONTS
PRESIDENTA DE CARRUTXA
“Aquest és un moment dolç per a Carrutxa”
La tasca de l'entitat reusenca ha estat guardonada amb el premi Nacional de Cultura, que es lliurarà el proper juny
L'entitat aposta per la digitalització per millorar, de cara al futur, la consulta dels seus arxius
Memòria del passat i el present
Carrutxa és una associació cultural dedicada a la recerca, la difusió i la dinamització cultural. L'entitat té una xarxa de col·laboradors en pobles del Baix Camp i el Priorat que participen en les activitats de recerca i difusió vinculades a la seva població.
El proper juny es compliran 36 anys des que un grup de persones preocupades pel folklore i la cultura popular van impulsar Carrutxa, l'entitat reusenca que, aquesta setmana, ha estat guardonada amb el premi Nacional de Cultura que es lliurarà el proper 8 de juny. Per si soles, les xifres d'enregistraments i arxiu de l'entitat ja donen fe de l'important tasca feta des del 1980 per l'associació: més de 50.000 fotografies, uns 6.000 títols bibliogràfics registrats i un recull de 550 hores de gravació en entrevistes. Un llegat que, ara, l'entitat ha apostat per digitalitzar per assegurar la seva transmissió futura.
Quines han estat les reaccions després de l'anunci de la concessió del premi?
És una cosa que no t'esperes. Fas la teva feina del dia a dia i no perquè t'hagin de premiar. Però si t'han fet aquest reconeixement, t'atures un moment a reflexionar i et sents feliç que hagin pensat en nosaltres. És un dolç moment per a Carrutxa.
Un dels elements destacats de l'entitat ha estat el treball relacionat amb les festes populars. Quines línies estratègiques tenen previstes en el futur immediat?
Les línies històriques de Carrutxa han estat el cançoner, la cultura de foc i el teatre popular. El cançoner, que va ser el primer àmbit que vam treballar en anar a parlar amb persones grans i recuperar el seu repertori folklòric, inclouria, ara, els romanços de fil i canya i el tema de la glossa, que és el que hem treballat més últimament.
I pel que fa a noves línies de treball i investigació?
En aquest àmbit, inclouríem la transformació dels processos d'aprenentatge i de la societat industrial. En el passat, ja havíem fet treballs relacionats amb el vocabulari dels basters, els boters i, més tard, sobre terrissa, però, ara, el nostre estudi aniria per camins diferents. Un altre aspecte d'estudi és l'associacionisme a Reus i l'evolució dels moviments socials.
Quina ha estat l'evolució de Carrutxa en aquests gairebé 36 anys d'existència?
L'entitat ha tingut alts i baixos, com totes les del món associatiu. El que és cert és que des dels inicis tenia clar el fet de recuperar festes i memòria.
Tenen alguna previsió concreta per al Sant Jordi d'enguany?
Estem ultimant la revisió del llibre dels anys vuitanta d'Ezequiel Gort Reus, la formació d'una ciutat amb textos ampliats i nous dibuixos i un sobre el projecte del pandero que coordina Salvador Palomar amb articles de Laia Pedrol i altres persones.
Reus serà Capital de la Cultura Catalana el 2017. Quines propostes aportarà Carrutxa?
De moment, tenim una aportació clara que són unes jornades de foc. Segurament, però, farem més coses.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
