Cultura

Sant Julià de Ramis tindrà el seu espai propi al castell

Entre els espais de museïtzació del gran centre d'art que està previst que s'inauguri aquest any, n'hi haurà un amb una exposició permanent gestionat pel municipi

Fa set anys que les obres per reconvertir la fortalesa de Sant Julià de Ramis en un gran centre d'art internacional i hotel acaparen l'atenció dels automobilistes que surten pel nord de Girona, ja sigui en direcció a Celrà o en direcció a Medinyà. El forans d'aquest petit municipi gironí –els veïns ja pateixen prou la pols que aixequen els camions que traslladen la runa i els materials de construcció– només tenen la percepció que alguna cosa es mou per la presència de les grues, les quals, per cert, ja fa uns dies que s'han retirat. I és que els treballs avancen a bon ritme.

Envoltades encara d'un gran secretisme, la previsió és que les obres de la fortalesa s'acabin a final d'any. Amb la informació donada amb comptagotes, l'alcalde de Sant Julià, Marc Puigtió, sí que ha confirmat que la restauració del fort, el museu i el centre d'art es podrà inaugurar tal com està previst, però que l'hotel situat dins el gran complex es retardarà, sense concretar res més.

L'alcalde, engrescat amb el projecte, ha avançat que, a més de l'anunciada exposició del que vindrà a ser un museu de la joieria, la gemmologia i l'argenteria –inexistent a Catalunya–, que tindrà la participació del Gremi de Joiers de Catalunya, l'Ajuntament disposarà d'un espai propi. En aquest àmbit museístic, s'hi mostrarà, amb caràcter permanent, tot el que està relacionat amb la muntanya de Sant Julià, amb informació detallada de tot allò relatiu a la història i al patrimoni d'aquesta fortificació militar de finals del segle XIX declarada bé cultural d'interès nacional. També es tractarà detalladament de tot allò relacionat amb els jaciments del poblat ibèric i el castellum fractum.

En espera que es vagin concretant i presentant oficialment les diverses parts d'aquest ambiciós projecte impulsat per l'empresa D'Or Joiers –que té el taller a Barcelona i ha estat un estret col·laborador d'Elsa Peretti durant més de trenta anys essent el fabricant principal dels seus dissenys per a Tiffany & Co–, ha transcendit que, entre altres coses, es farà una exposició permanent d'un museu de joieria, que comptarà amb l'assessorament tècnic del MNAC.

Les peces s'exposaran repartides en la quinzena de sales previstes, situades a les antigues cavallerisses del castell. Al pis superior, es disposarà de dues grans sales reservades a exposicions. Segons ha publicat La Vanguardia, els responsables del projecte estan mantenint converses amb Judit Subirachs, filla de l'escultor Josep Maria Subirachs, per exposar part de la col·lecció privada familiar; peces que ja al seu dia es van voler traslladar al MNAC en un projecte que fins ara no ha fructificat. D'altra banda, a la segona sala es parla de situar-hi una col·lecció de pintura catalana o les obres d'un dissenyador de joies.

Com a complement al centre, s'està ultimant la instal·lació de fins a sis tallers d'artista, que proporcionaran els equipaments necessaris per a les tasques creatives (un forn exterior per a la forja de ferro) i estances per a joves creadors.

LES XIFRES

12
milions d'euros és el cost estimat del projecte que dirigeixen els arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader.

LA DATA

15
habitacions són les que tindrà l'hotel de luxe que s'està construint i que està endarrerint les obres.
1893
és l'any en què es va iniciar la construcció d'aquesta fortalesa defensiva, que no es va acabar fins al 1912.

Es reprenen les excavacions al poblat ibèric

El jaciment de la muntanya de Sant Julià de Ramis s'ha estat excavant de manera ininterrompuda des del 1996. Aquest serà el sisè any que les intervencions estaran centrades en el sector de l'antic cementiri parroquial. La campanya del 2016, dirigida pels arqueòlegs del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria (LAP) de la Universitat de Girona Josep Burch, Jordi Sagrera i Jordi Vivó, se centrarà sobretot a aprofundir en el coneixement tant de la necròpoli medieval com, sobretot, del temple, del qual ara com ara no s'han pogut identificar restes in situ però sí nombrosos blocs reaprofitats en diverses construccions de la muntanya d'èpoques molt variades. La intervenció arqueològica també aprofundirà en la gran plataforma, així com en el poblat ibèric.

A més dels objectius científics esmentats, aquesta excavació, com altres de programades que es porten des del LAP, té un vessant formatiu, ja que permet als estudiants adquirir experiència com a futurs arqueòlegs participant directament en treballs de camp reals.

En l'excavació del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis, no només hi està implicada la Universitat de Girona, que és la que s'encarrega de la direcció científica dels treballs, sinó també l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis i la Diputació de Girona. Una part del finançament prové també del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La campanya del 2016, que es va iniciar el 29 de març passat, s'allargarà fins a finals d'abril.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
REactivació de l’exhibició

El cinema Truffaut reobre el proper 12 de juny

Girona

Horaci per sempre

barcelona
FITO CONESA
ARTISTA

“L’empatia és un posicionament polític contra el feixisme present”

barcelona

5 milions per als sectors més febles de la cultura

BARCELONA

Una escapatòria a tres bandes

Barcelona
LA PEL·LÍCULA

‘Trànsit’

Xavier Mercadé exposa ‘Rock viu’

LA MÚSICA

Quaranta anys de ‘Back in black’

Indilletres s’ajorna fins al 29 i 30 d’agost

La Bisbal d’EMpordà