Cultura

Un desconegut

Marta Pessarrodona i Narcís Garolera reivindiquen el Verdaguer escriptor més enllà dels tòpics en un nou treball biogràfic

“Verdaguer era com un Robin Hood, i mantenia més de 300 famílies”, diu Garolera

“Després d'escriure la biografia de la novel·lista més important del segle XX, Mercè Rodoreda, era temptador fer la del gran poeta català, Jacint Verdaguer.” Així explica Marta Pessarrodona com va néixer el projecte d'escriure la biografia de l'autor de L'Atlàntida, ara fa tres anys, i per fer-ho va recórrer al seu amic, el doctor en filologia catalana Narcís Garolera, responsable de l'edició crítica d'algunes de les seves obres majors.

Per elaborar la biografia han utilitzat l'epistolari, però també tot tipus d'arxius, com ara un que no es coneixia de la família Comillas-Güell que es troba a l'Arxiu de Sant Cugat, on els biògrafs han trobat cartes del marquès que evidencien el seu ofec econòmic. Una de les hipòtesis amb què treballen és que un dels motius clau que els van dur a “treure de casa” Verdaguer va ser per diners: “Verdaguer era com un Robin Hood, i mantenia més de tres-centes famílies.”

En canvi, sobre la clàssica acusació pels exorcismes que realitzava, els biògrafs contextualitzen l'època per treure-li pes: “Era una pràctica molt habitual a l'època, i Verdaguer ho enfocava com una lluita contra el maligne que actuava contra els pobres”, explica Garolera.

Sabia Verdaguer que la família per a la qual treballava tenia mines on explotaven criatures i eren uns negrers i esclavistes? Ni Garolera ni Pessarrodona poden donar una resposta unívoca a aquestes qüestions incòmodes, però sí que subratllen el fet que, curiosament, Verdaguer només va dedicar tres poemes als Comillas.

Amb tot, Pessarrodona creu que els Comillas s'haurien fet enrere, “sentien un autèntic afecte per Verdaguer, amb qui havien conviscut moltíssims anys”. “Tot plegat va ser un cúmul de malentesos i política, ja que també hi havia interessos dels jesuïtes, que xocaven amb la caritat que feia Verdaguer”, hi afegeix Garolera.

El filòleg lamenta la visió que ha arribat fins a l'actualitat d'aquest poeta que va recuperar i donar dignitat literària a la llengua. “És un personatge molt desconegut per culpa dels tòpics que han circulat sobre ell i que arriben als nostres dies amb publicacions com ara Dimonis, amb Enric Casasses, que fomenten la visió del Verdaguer exorcista”, i afegeix, “és com reduir Víctor Hugo a un espiritista”.

En canvi planteja: “Hi hauria Carner, Riba o Maragall sense Verdaguer?”, mentre recorda que L'Atlàntida, la seva obra magna, es va traduir a tretze idiomes, incloent-hi el rus. “Era conegut a tot Europa i era com Mistral amb el provençal, però el va superar.”

Pessarrodona apunta que des del nacionalisme conservador “Verdaguer té molt a dir”, mentre que Garolera lamenta que Franco va “utilitzar Verdaguer per dur sotana”, tot i que quan van esclatar el seu enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica van ser les esquerres qui el van protegir amb Joan Moles o el doctor Turró, “cal recordar que va morir pobret i molt endeutat”. Quan al final el van acusar de boig, Verdaguer no es va saber defensar. “Va recórrer a la premsa, però no tenia malícia, era una persona ingènua.”

Fins ara la biografia canònica era la que va escriure Sebastià Joan Arbó, Verdaguer. El poeta. El sacerdot. El món, del 1952, que ha quedat “antiquada”, segons Pessarrodona, i recentment Andreu Carranza va fer una novel·la biogràfica, El poeta del poble, premi Pla 2015, “és l'Arbó malentès i ple de bestieses”, etziba Garolera.

La biografia, que sortirà a Quaderns Crema el dia 13, es publicarà també en castellà a l'Acantilado.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.