Si treballa, no llegeix

El Departament de Cultura de la Generalitat ha fet públic l'informe d'hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya durant el 2015 que va encarregar a l'empresa Conecta, que ja el feia des del 2011, tret del 2014, en què els problemes pressupostaris ho van impedir.

El document està recollit en 126 pàgines i parteix d'una entrevista telefònica, amb un qüestionari estructurat, feta a persones de més de 14 anys, residents a Catalunya fa més de 10 anys. Un total de 1.200 enquestes a tot el territori, entre el maig i el desembre del 2015.

De les moltes dades que aporta, una de les més sorprenents és que quan s'arriba a l'edat laboral, els hàbits lectors cauen força. Si per franges d'edat el grup amb més lectors és entre els 14 i els 24 anys (89,6%), dels 25 als 34 anys l'índex baixa fins al 67,8%. Per algun motiu, el consum de lectura per oci no sempre és compatible un cop es tenen obligacions laborals.

A l'acte de presentació hi van ser presents el conseller de Cultura, Santi Vila; el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura; Patrici Tixis, president del Gremi d'Editors de Catalunya, i Joaquim Bejarano, director de l'Àrea del Llibre de l'Institut Català de les
Empreses Culturals.

En conjunt “són dades positives perquè ens aproximen als índexs de lectura europeus”, va afirmar Bejarano. “Les dones lectores guanyen els homes per golejada, tot i que no sé quines raons sociològiques justificarien aquesta diferència”, va comentar al llarg de l'exposició de les dades principals, com ara aquesta, en què el 69% de les dones es consideren lectores contra el 59% dels homes.

Per Daura, menys entusiasta, “estem en una línia modesta, però anem endavant, que és el que importa, encara més quan el nivell econòmic continua tensionat”. En la franja de lectors infantils “hi ha un 30% que fan el salt a les xarxes de llibreries”, hi va afegir, cal suposar que en referència a la socialització de llibres que practiquen algunes escoles.

“Ens hem de felicitar perquè puja l'índex de venda de llibres i baixa el de persones que es declaren no lectores”, va declarar Tixis, si bé la mitjana de llibres comprats ha baixat. El 47,9% dels enquestats va comprar 7 llibres al llarg del 2015, contra la mitjana del 7,9 del 2011.

Una altra dada que centra l'atenció és el consum de llibres digitals. En paper l'augment és moderat, del 62,3% (2011) al 66,3% (2015); en digital és més significatiu, del 6,5% (2011) al 24,3% (2015), si bé dins dels paràmetres d'estabilització que tenen a Europa i els Estat Units. “Només un de cada quatre lectors llegeix en format digital, i aquesta és una dada molt positiva per a nosaltres, tenint en compte que arribem a estàndards europeus, d'un 25%, però en la facturació queda reduït a un 5%. Som líders mundials en pirateria...”, es va queixar Tixis. “Ens queden molts reptes, com ara convertir els lectors trimestrals en habituals, corregir el dèficit de donacions a les biblioteques, incidir en la biblioteca personal de nens...”, va reblar.

El conseller Vila, per a qui “cal identificar la biblioteca com la principal font de cultura del país”, va exposar que “al Departament hi ha obertes fins a set línies d'ajuts en àmbits diversos”. També va voler subratllar que “en cinc anys s'ha incrementat un 5% la lectura en català, i això és important”, s'ha passat del 21,2 % al 26,4%. Si bé el castellà continua sent l'idioma per a lectura d'oci triat per un 71% dels entrevistats.

Una dada menys optimista és que el 33,7% dels consultats es declaren no lectors. Xifra que va baixant, però que encara és massa alta. Vista per l'altra banda, amb un 66,3% de lectors habituals ens acostem al 68% de la mitjana europea. És clar que d'aquest 66,3%, un 13,8% llegeixen menys d'un cop per setmana i més d'un cop al trimestre. El 52,5% restant, més d'un cop per setmana. Es tendeix a la millora, en general, és cert i és bo que així sigui, però encara no és suficient.