La biblioteca del Castell de Peralada exposa els tresors de la col·lecció cervantina
La mostra, titulada ‘Cervantes, 400 anys', ofereix una passejada per la literatura del Segle d'Or, amb ‘El Quixot' i el seu autor com a obra i figura centrals
La Biblioteca del Castell de Peralada s'ha sumat a les manifestacions commemoratives dedicades al quart aniversari de la mort de Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) amb una exposició que permet mostrar els principals tresors bibliogràfics de la col·lecció cervantina iniciada per Miquel Mateu i Pla (1898-1972). La principal dificultat de la mostra, que té com a objectiu difondre l'obra de Cervantes en la seva totalitat i la iconografia generada, ha estat escollir el centenar d'obres exposades d'entre els 5.000 volums de què consta la que es considera una de les col·leccions més importants en mans privades.
Comissariada per Inés Padrosa, Cervantes, 400 anys ofereix diferents àmbits en relació amb l'obra i la figura del cèlebre escriptor, a la vegada que dóna l'oportunitat al visitant de passejar-se per la literatura del Segle d'Or, coetània de l'escriptor. Entre les obres d'autors que el van influenciar destaquen les de Boccaccio, Lope de Vega, i Garcilaso, així com Tirant lo blanc.
Pel que fa a les edicions d'El Quixot, s'hi poden trobar des d'exemplars d'edicions més populars d'El ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha dels segles XVI i XVII –la més antiga és una de valenciana del 1605, l'any de l'edició– fins a d'altres de més sumptuoses aparegudes a partir del segle XVIII. Com a biblioteca especialitzada en història de l'art, s'hi mostra l'evolució iconogràfica dels protagonistes de la novel·la (Quixot i el seu escuder Sancho Panza) i les diferents tècniques per plasmar escenes als llibres, que van des de les pintures a l'oli de Sert i les aquarel·les de Tusell fins als gravats de Coypel, Van der Banck, José del Castillo, Doré i Salvador Dalí.
Entre les rareses i curiositats, ressalten un manuscrit en armeni i les impressions en suro realitzades a Sant Feliu de Guíxols. També hi ha una àmplia representació de llibres infantils i, pel que fa a tresors, destaquen edicions de La Galatea, Novelas ejemplares i Persiles y Segismunda.
Evolució del seu retrat
Com bé recorda Inés Padrosa “l'únic retrat exacte de Cervantes és en paraules, escrites per ell mateix”. Per això un dels àmbits destacats de la mostra es dedica precisament a oferir els diversos retrats que permeten evocar la seva figura. Quant als literaris, Padrosa destaca una “raresa bibliogràfica”, la que es considera la seva primera biografia, Topografía e historia general de Argel.
No menys interessant resulta la possibilitat de contemplar l'evolució i les múltiples interpretacions figurades del seu retrat, “retrats que pinten un mite”, remarca Padrosa. No hi falten el gravat de William Kent, que va inspirar la majoria de retrats posteriors, i el fals retrat de Juan de Jáuregui.
Acompanyant la mostra, a la biblioteca es despleguen diversos elements del segle XVII, com ara armes i peces ceràmiques. Una obra escultòrica de l'artista Antoni Federico, que reinterpreta el cavall imaginari Clavileño, dóna la benvinguda als visitants.
