L'Arqueològic proposa noves mirades sobre Centcelles
El MNAT va inaugurar ahir un mostra sobre el monument, amb un conjunt excepcional de documentació i material
Encara avui plana el dubte sobre si era un edifici religiós, una vil·la, un mausoleu o un campament
Sobre el conjunt de Centcelles, un monument singular situat a Constantí, un dels tretze de Tàrraco declarats patrimoni mundial de la Unesco, hi planen moltes incògnites. Encara ara ningú no té del tot clar si es tracta d'un edifici religiós, un mausoleu, una vil·la romana o, segons les darreres interpretacions, un antic campament militar del segle V. “Centcelles continua sent un enigma per resoldre”, va dir Pilar Sada, conservadora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que ahir mateix va inaugurar una exposició sobre aquest monument.
En el muntatge Re-descobrint Centcelles, que estarà obert fins al 8 de gener del 2017, s'hi exposa per primer cop un conjunt excepcional de documents i materials generats pels investigadors que han passat pel monument al llarg dels anys. Destaquen els dibuixos realitzats per Lluís Domènech i Montaner i els seus alumnes de l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona a l'inici del segle XX, i una selecció de material de l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid, que va ser propietari de Centcelles fins al 1978, quan el govern alemany el va vendre a l'Estat.
Un altre dels atractius de l'exposició és que presenta una reconstitució arquitectònica de Centcelles, mitjançant noves tecnologies infogràfiques. Ferran Gris, responsable d'aquests treballs juntament amb Josep Anton Remolà, va destacar que la recreació l'han feta sense tenir en compte les diferents interpretacions sobre la seva funcionalitat.
Les restes visibles de Centcelles són les d'un edifici de més de 90 metres de llargada, presidit per l'anomenada sala de la cúpula, amb una impressionant decoració de mosaics. Va funcionar com a església gairebé fins al 1859, quan la finca va ser adquirida per Antoni Soler, que la va convertir en un mas. Ell mateix va explicar –en una carta al seu fill– que en desprendre's el guix del sostre havien aparegut el que semblaven unes pintures antigues. En realitat eren els mosaics, que a partir d'aquell moment van atraure nombroses estudiosos. La darrera interpretació sobre el monument és la proposada pel mateix Josep A. Remolà i per Meritxell Pérez. Segons ells, Centcelles va ser un campament, una base d'operacions dels exèrcits imperials a Hispània durant el segle V. “Res no és definitiu, però el cúmul d'indicis que tenim no fa inversemblant aquesta hipòtesi”, segons Remolà.
Segons el director del MNAT, Francesc Tarrats, la mostra “renova la mirada sobre Centcelles”, un monument “que ha tingut una repercussió social, econòmica i acadèmica des del renaixement”.
