“Cal ajudar la cultura de base, tocada per la crisi”

M'he proposat que la gent sàpiga que existeixen els Serveis Territorials de Cultura, i no només a Girona: hem d'arribar arreu de les comarques gironines. La nostra funció és representar el Departament de Cultura i impulsar i coordinar aquí les seves polítiques, a la comissió de patrimoni però també en el tracte directe amb els creadors, les entitats i tota la cultura popular.

Els serveis territorials estem representats a les reunions del consell de direcció del departament que es fan quinzenalment a Barcelona, i això ens facilita tenir informació de primera mà.

No aspiro a crear polítiques pròpies, però sí que podrem fer moltes coses. Per exemple, coordinarem una part de l'Any Carles Fontserè, en col·laboració amb la Diputació i altres entitats. Per exemple, tenim previst editar un llibre sobre el Fontserè fotoperiodista, que és poc conegut.

Hi ha molta feina a fer, tant per als grans equipaments i esdeveniments, com per a la cultura de base, que s'ha de dinamitzar perquè ha quedat molt tocada per la crisi, amb creadors que ho han passat molt malament. El conseller ha fet una gran tasca en els últims mesos per aconseguir que els pressupostos de cultura siguin més alts, i no tot s'ha de quedar a Barcelona: a Girona hem de tenir marge per donar suport a les propostes que ens arribin aquí o per crear-ne de pròpies.

El festival celebra 25 anys i pot obrir una nova fase, potser amb un conveni diferent que comporti un model de gestió còmode per a tothom i prou robust per aguantar 25 anys més i que no tot el pes recaigui sobre l'Ajuntament de Girona.

Recentment s'ha creat a Girona la plataforma CAEP (Companyies d'Arts Escèniques Professionals) i jo faré tot el que pugui per intentar ajudar-los.

Sí, de fet només queda pendent la nova biblioteca de la Bisbal, per una qüestió urbanística, i Vilafant és ara mateix l'única localitat gironina de més de cinc mil habitants sense biblioteca, i la solució potser és que Figueres tingui una altra biblioteca de proximitat que cobreixi alhora les necessitats de Vilafant.

Tenim un festival de dansa de referència com és el Sismògraf, un altre de literatura com el Mot que està funcionant molt bé, el festival de circ de Figueres, la fira de circ al carrer de la Bisbal, una fira de màgia a Torroella amb moltes ganes de créixer, el Fitag, tots els festivals d'estiu... És un panorama ric i divers.

Crec que estem en una fase molt important de definició de projectes i nous equipaments, no sé si perquè estem a principis de segle, perquè sortim d'una crisi o perquè vivim el procés constituent d'un nou país. Per exemple, ara hi ha una bona entesa entre la Diputació, el Bisbat i la Generalitat per renovar el Museu d'Art de Girona, i pel que fa a la Casa Pastors i la col·lecció Santos Torroella, l'Ajuntament de Girona ha de moure fitxa, però la Generalitat també hi ha de participar d'alguna manera. També s'està començant a veure una solució factible per al museu Thyssen de Sant Feliu, que pot ser un gran pol d'atracció d'importants obres pictòriques i de visitants amb interès per l'art.

Jo no aniré en contra d'aquest concepte ni del turisme cultural, però com va dir el pintor i escriptor John Berger, el que importa de l'art és la seva vida subterrània: les emocions que et provoca gaudir d'una manifestació artística. Sense això no tenen sentit les xifres de visitants ni els estudis d'impacte econòmic. Estic convençut que la cultura és una eina de transformació social.