Frank Miller, finalment

El Saló del Còmic, que obre les portes aquest dijous, feia temps –molt de temps– que anava darrere del nord-americà Frank Miller (1957). En aquesta edició, el somni de l'aficionat es farà realitat. Frank Miller serà a Barcelona per estar en contacte amb el seu públic.

Però els fans de Miller no ho tindran fàcil si volen una signatura de la gran estrella del còmic internacional. L'editorial ECC, que edita actualment part del seu material, ja ha organitzat les sessions de signatures. Només es podran posar a la cua els que hagin resultat afortunats en un sorteig efectuat mitjançant el seu lloc web.
A hores d'ara, el peix està tot venut i l'aficionat que no hagi estat tocat per la fortuna ho tindrà magre perquè Miller li signi Caballero oscuro III. La raza superior.

Aquesta és l'última incursió de Miller en el món de l'home ratpenat. El guió l'ha escrit juntament amb Brian Azzarello, que també serà al Saló, i el dibuix l'ha fet a quatre mans amb Andy Kubert.

Tampoc hi ha places per a la conferència que farà Miller el dissabte 7 de maig al Palau de Congressos del recinte de Fira Montjuïc. Ficomic, entitat organitzadora de la cita, va posar prop de 900 places a disposició dels que hi volguessin assistir. L'oferta es va fer al web del Saló i en menys de 48 hores tots els seients ja estaven ocupats.

Autor total

Però qui és Frank Miller? Per als que no ho sàpiguen, ho podríem explicar amb un paral·lelisme: l'arribada de Miller al Saló del Còmic és com si Spielberg vingués de convidat al Festival de Cinema de Sitges.

Miller és un dels principals responsables de l'eufòria cinematogràfica del cinema de superherois que estem vivint actualment. El guionista i dibuixant va fer una petita revolució amb Batman. El señor de la noche, publicat a mitjan anys vuitanta, que va aportar al personatge de la DC una agror vital que en part va ser utilitzada per Tim Burton en la seva adaptació al cinema, que obriria als anys noranta una tanda d'interpretacions del personatge. Al seu torn, aquestes adaptacions obririen camí, ja al segle XXI, als tres films rodats pel realitzador Christopher Nolan.

El còmic El señor de la noche faria veure, sobretot a Europa, que en el còmic de superherois també hi havia treball d'autor.
El seu retrat de l'època Reagan connectava amb l'actualitat del moment i traçava les línies d'una perfecta simbiosi entre fantasia i realitat, un recurs que donaria pas a la novel·la gràfica. De fet, Miller va tenir una estreta relació amb Will Eisner, el dibuixant que va crear la denominació novel·la gràfica per definir els còmics que volien transcendir el mer entreteniment. Norma Editorial va publicar el llibre Eisner/Miller, que recull una conversa entre els dos mestres, que mostren la seva passió per indagar en el llenguatge del còmic i renovar-lo.

Miller també va dotar de més caràcter un personatge de gran carisma, però que estava en hores baixes quan el va agafar: Daredevil. A la sèrie del superheroi cec, hi inclouria el personatge d'Elektra, que aviat prendria força pròpia. En aquest sentit, Miller és un dels grans renovadors de personatges i sèries ja existents que necessitaven un tractament de tonificació.

En la creació pròpia, Miller també és un número u. Sin city, que seria portada a la pantalla en una singular adaptació de Robert Rodríguez, va ser un arriscat exercici de renovació conceptual i gràfica del còmic. Violència, expressionisme, blanc i negre, i uns personatges sense concessions van fer d'aquesta obra un producte de referència.

També amb una derivació cinematogràfica, Miller va tractar la batalla de les Termòpiles a 300, de la qual Norma Editorial va treure una edició especial. El seu treball només és comparable al que havia fet sobre el mateix tema de la resistència espartana un altre dels indiscutibles avantguardistes del còmic: Alberto Breccia.

Amb motiu de la seva visita, l'editorial ECC publica, també en edició especial, una reedició de Ronin, en què Miller pren com a antiheroi un samurai sense senyor.

Amb la presència de Miller, el Saló recupera la brillantor d'èpoques en què ha tingut com a convidats autèntics clàssics i caps
de sèrie del còmic mundial com ara Stan Lee, Uderzo, Morris, Will Eisner, Lee Falk, Corben, Art Spiegelman i Bob de Moor.