cultura
MARIALBA REVÉS
AUTORA DE LA NOVEL·LA “EM TALLARÉ LES TRENES”
“He volgut novel·lar la pèrdua de la innocència”
L'escriptora lleidatana Marialba Revés ha debutat aquest Sant Jordi amb una novel·la que retrata, a través d'una noia del Pallars, l'emigració de muntanya cap a Lleida durant la segona meitat del segle XX
Autodidacta.
Marialba Revés es defineix com a escriptora autodidacta. S'hi va posar fa cinc anys i, de manera metòdica, amb un horari fix tant de lectura com d'escriptura i sota el guiatge de Glòria Martín, ha anat creant en silenci un seguit d'obres que ara comencen a sortir a la llum, entre novel·les i relats.
Marialba Revés (Lleida, 1958) acaba de publicar la seva primera novel·la, Em tallaré les trenes (Pagès Editors), en què narra la vida de la Mercè, una noia d'un poble de muntanya que durant la postguerra es trasllada molt jove a Lleida per guanyar-se la vida servint en un hostal, i d'un xicot del poble, en Joanet, que també es trasllada a la capital de Ponent per viure en els ambients de l'estraperlo i la marginalitat. La novel·la transcorre per tota la segona meitat del segle XX i fins a l'actualitat.
Ens trasllada a una Lleida que semblava oblidada. Es pot llegir com una novel·la històrica?
Sí, tot i que el que a mi m'interessa explicar és la vida privada de la gent, i especialment de la gent de la perifèria, que sempre són les històries més oblidades. Lleida és perifèria respecte de Barcelona, però és que, a més, la Mercè i en Joanet vénen del Pirineu i també són perifèria respecte a la societat lleidatana i els costa d'encaixar-hi.
En algun moment de la novel·la tenim situacions tenses, que ens aproparien cap a la novel·la negra i criminal.
Crec que hi ha d'haver tensió, en una novel·la. Malgrat que el nucli de la història és la vida de la Mercè i com es desenvolupa en el seu destí a Lleida, les coses que hi passen les posaran en tensió, a ella i a en Joanet.
La Mercè surt del poble del Pallars amb trenes, innocent, però al llarg de la novel·la canvia i es transforma en una altra dona.
És una lluitadora. Per a mi, la Mercè és un cant a la vida. És un personatge que estima la vida i la comprèn, malgrat les dificultats que li toca viure. He volgut novel·lar la pèrdua de la innocència.
En Joanet és l'altra cara de la moneda. Són les dues maneres de sobreviure a la postguerra i en general a les dificultats?
Era un noi de poble, tremend però innocent. Sortir de la vida del poble el porta cap a deixar de ser ell i cap a camins que el posaran en dificultats.
Hi ha retrat social: l'emigració de la muntanya cap a la ciutat, però també les diferències de classe dins de Lleida.
Sí que hi surt, això. I està tret de la realitat. La meva mare era modista. Malgrat que no es digui, hi surt una relació de distància entre classes que era allà.
Què hi ha de biogràfic, en la novel·la?
És ficció. Però sempre hi ha una relació. De petita anava a la Vall Fosca, i d'alguna manera el Pirineu havia de sortir.
Ha aparegut de sobte al panorama literari lleidatà. Alguna sorpresa preparada?
Sempre he estat molt lectora i fa cinc anys vaig decidir que també escriuria. Glòria Martín em va orientar en la formació. Tinc més obres preparades.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
