cultura

Veterans i promeses

Francisco Ibáñez, els joves il·lustradors, les superheroïnes, la novel·la gràfica social i els cotxes centren les exposicions del Saló del Còmic, que comença avui

El saló celebra els vuitanta anys del creador
de ‘Mortadel·lo
i Filemó'

Si hi ha un autor de còmic que ha mantingut la seva popularitat intacta a casa nostra a través de diverses generacions, aquest és Francisco Ibáñez. Amb motiu del vuitantè aniversari de l'encara prolífic dibuixant, el Saló Internacional del Còmic –que avui obre les portes a la Fira de Montjuïc i es pot visitar fins diumenge– dedica una gran exposició a recórrer tota la seva trajectòria, amb la intenció –segons el director de continguts del saló, Antoni Guiral– d'anar “més enllà de Mortadel·lo i Filemó”.

La mostra segueix un ordre cronològic i comença recordant “el que mirava Ibáñez quan era petit; ell era un gran admirador dels còmics del cinema mut. Recuperem el primer dibuix que va publicar, quan tenia onze anys, i recordem anècdotes com ara que va néixer al mateix immoble del carrer Argenteria on més endavant hi hauria Zeleste o que el quiosquer del seu carrer guardava el material a casa dels seus pares, amb la qual cosa podia llegir tot el que volia”. Per molts anys, Ibáñez recorda l'etapa professional prèvia a l'editorial Bruguera i repassa els principals personatges del dibuixant. Com a curiositats, s'hi poden veure les pàgines primerenques d'El botones Sacarino, on el cap del protagonista caricaturitzava el director artístic de l'editorial, Rafael González; originals de ¡Valor... y al toro! en què les figures de Mortadel·lo i Filemó estan superposades a les originals (dos personatges pensats per al mercat internacional), o unes efímeres tires titulades Yo i protagonitzades pel mateix Ibáñez.

L'experiència d'Ibáñez contrasta al costat dels joves que integren una altra de les exposicions, Ilustr@. La mostra ensenya la punta de l'iceberg d'un fenomen recent: “Hi ha molts il·lustradors joves –explica Guiral– que estan utilitzant les xarxes per promocionar la seva obra i que han acabat publicant en paper.” Els quinze il·lustradors triats són Amaia Arrazola, Paula Bonet, Ricardo Cavolo, Raquel Córcoles, Juan Díaz-Faes, Agustina Guerrero, María Herreros, Óscar Llorens, Gabriel Moreno, Mundopiruuu, Marta Nael, Ana Oncina, Laura Pacheco, Pedrita Parker i Conrad Roset.

L'actualitat social és present en l'exposició Novel·les gràfiques compromeses, que parteix de la convicció que “en els darrers anys el còmic espanyol ha aportat novel·les gràfiques molt interessants que retraten la realitat i parlen dels desfavorits”. La mostra està dividida en diversos apartats –els indignats, la corrupció, l'emigració, els desnonaments, la tercera edat, la indigència, la cooperació–, cada un precedit d'un text a càrrec d'algun activista o algun periodista (David Fernàndez i Ana Pastor, entre ells). Per contra, la fantasia centra Elles tenen superpoders; segons Antoni Guiral, el dels superherois és “un dels gèneres del còmic en què la dona està més igualada a l'home. En la selecció de superheroïnes, que és parcial, hem mirat que hi hagi al màxim de diversitat possible”.

La gran exposició temàtica d'aquesta edició és Vinyetes sobre rodes, dedicada a la relació entre el còmic i els cotxes, les motos i les bicicletes. La singularitat d'aquesta exposició és que “està acompanyada de diversos vehicles reals que apareixen en alguns còmics i també en alguna pel·lícula, com ara el DeLorean de Retorn al futur”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia