Erotisme i Far West
El dibuixant italià Paolo Eleuteri Serpieri, autor de la saga ‘Druuna' i expert en il·lustrar el sexe i l'oest americà, presenta dues novetats al Saló del Còmic
“La sexualitat femenina em sembla fascinant i misteriosa
i vull conservar aquest misteri”
En un any amb una notable presència italiana en el Saló del Còmic –la 34a edició de la qual va obrir ahir les portes a la Fira de Montjuïc–, un dels convidats ha estat el veterà dibuixant Paolo Eleuteri Serpieri, que presenta en el saló dues novetats vinculades als dos mons aparentment antagònics als quals ha dedicat la seva carrera historietística: l'univers femení –i sexual– de la saga fantàstica Druuna i l'univers típicament masculí del western. “Mai em va passar pel cap contraposar deliberadament un estil a l'altre. Per mi el western representa els grans espais, i en el fantàstic he creat un món claustrofòbic.”
Així, Norma publica Anima, una mena de parèntesi lúdic i sense paraules en la sèrie Druuna: “Quan vaig començar a fer còmic fantàstic se'm va ocórrer situar un personatge femení –que em permet recrear la vida en la seva carnalitat– en contraposició a un món apocalíptic.” Quan un pensa en els grans noms del còmic eròtic, els primers noms que vénen són curiosament autors italians, com Milo Manara, Guido Crepax o el mateix Serpieri, “potser precisament a causa de la cultura catòlica”. “Tota la meva vida he estat molt llibertari i la sexualitat mai no m'ha suposat cap problema, mai no he pensat que un acte sexual fos pervertit. Estimo la vida, sóc clarament heterosexual i m'agraden molt les dones; la sexualitat femenina em sembla fascinant i misteriosa, i m'agrada conservar aquest misteri”, admet Serpieri. En algun moment Serpieri ha dibuixat imatges “més explícites perquè m'ho demanava l'editor, i també perquè volia més llibertat d'expressió”. “Però pornografia, que ve del grec porne –prostituta–, es refereix sempre a la representació de l'acte sexual, en la vida no hi ha situacions pornogràfiques, només fa referència a les imatges. Però mai m'he considerat un autor eròtic; m'hi he trobat perquè m'ho han dit, i tampoc no em fa vergonya”, diu.
Serpieri presenta també El héroe y la leyenda (Aleta), una aportació al personatge del ranger Tex –“a Europa sempre ens ha fascinat la idea del somni americà”–, creat per Bonelli i Galleppini. “El western sempre m'ha apassionat, des que era petit, m'ha interessat sobretot representar els indígenes americans de manera versemblant i documentada. El gènere em va començar a interessar a través del cinema i, més endavant, dels grans il·lustradors americans, com Frederic Remington i Charles Russell. Em vaig dedicar al western per poder recrear tot allò que jo veia al cinema”.
“Em surt l'humor quan parlo de coses dramàtiques”
jaume vidalZerocalcare és el pseudònim del dibuixant italià Michele Rech (Arezzo, 1983), un fenomen de vendes al seu país. Amb només cinc obres ha aconseguit superar el dos milions d'exemplars. Sorprenent, si tenim en compte les seves arrels underground, però no tant si tenim en compte que a Itàlia ha perviscut una tradició de còmic popular de grans tiratges. “Les meves arrels són underground, però he llegit tota mena d'historietes: Mickey Mouse, superherois, manga. I tot això s'ha anat sobreposant sense que abandonés res.” Reservoir Books ha publicat La profecia del armadillo, el seu primer còmic. L'obra va néixer com un intent de mantenir el record d'una amiga morta, però lluny de realitzar una obra trista gairebé ha fet un còmic d'humor en diferents nivells de lectura. “Sempre que he intentat parlar d'alguna cosa tràgica, m'ha acabat sortint un treball d'humor. Potser perquè per tractar un drama cal ser o molt bo o un poeta. I jo no ho sóc.”
Zerocalcare és el protagonista de la seva obra: un jove que explica els records de la seva amiga morta. “Potser una de les raons de l'èxit és que la meva generació encara no tenia un reflex a la historieta. En altres mitjans, sí, però en el còmic, no.” El seu jo de paper compensa la seva inseguretat amb un amic invisible que és tan surrealista com un “armadillo”. Aquest animal és el seu Pepito Grillo i l'aconsella en els moments més difícil, el problema és que es tan sapastre com el protagonista. “Hi ha poques diferencies entre el personatge i jo, només que al còmic exagero una mica les emocions. Però tots els fets que explico són reals.” Els secundaris tenen també una correspondència real, però Zerolcalcare els camufla de singulars mites de la cultura mediàtica actual. “Si el represento com a Darth Vader, el lector sap que parlo d'un personatge dolent”, explica. Totes aquestes referències procedeixen del cinema popular: “ Malauradament, no hi ha una gran cultura de còmic i, si utilitzés referents de la historieta, la majoria no sabria a qui em refereixo”.
