D'eterna condició

A finals del 2015 van fer 15 anys les col·leccions d'El Pont de Petroli. Els seus coordinadors, Paco Fanés i Joan Puche, cada dia es mostren més animats amb els dissenys, la projecció i els originals que els arriben de tot arreu.

Parlo en una terrassa de la platja de Badalona amb Paco Fanés, un dels responsables del segell i autor d'El joc de l'alba, una de les novetats. Som ben a prop de la plataforma del pont, que s'endinsa 250 metres dins el mar, i on els vaixells descarregaven el fuel per a la indústria. Ningú diria que aquest paisatge idíl·lic, amb una escultura del mico de l'Anís del Mono, obra de Susanna Ruiz, va ser una zona d'abastiment energètic. Temps era temps. Paco em recorda el poema de Jordi Sarsanedas que hi ha al final del pont, un dels autors importants que han publicat al costat de Màrius Sampere, Coloma Lleal, Carles Hac Mor i Genís Cano, company generacional de Fanés. El director de l'editorial mira cap al futur, tot i que el seu últim llibre és ple de records de l'absenta del bar Marsella, l'àcid lisèrgic dels anys setanta; del vell Cafè Zurich, i del seu pis natal al carrer Valldonzella, ben a prop d'on va néixer també Jordi Pope, amic des de la infantesa. El joc de l'alba ha estat publicat dins la col·lecció de poesia, que alterna amb La puça del petroli el protagonisme de l'editorial. Una altra de les novetats destacades és Abstància, de Lala Blay, una de les veus més prometedores de la nova poesia catalana, i que Màrius Sampere prologa destacant els aires autobiogràfics del recull. També resulten profundament reveladors, en un altre sentit, els poemes visuals que Gustavo Vega reuneix a Visible (in)visible. En la introducció, Arnau Puig el veu lluny de “les imatges surrealistes procedents dels arcans freudians de la representació de la consciència per inadaptació a les normes de la societat establerta”. Durant més de quaranta anys, Vega ha estat un
dels principals continuadors del llegat de Joan Brossa i Guillem Viladot en els territoris fronterers de la poesia visual.

El quart en discòrdia
és l'eminent metge epidemiòleg de l'hospital de Can Ruti Jordi Casabona, un dels màxims especialistes en el tractament del virus de la sida, i un humanista de primer nivell, que des de fa més de vint anys publica poesia al costat d'estudis mèdics i articles periodístics. El seu llibre Més enllà de la sorra és un recull d'haikus. En el pròleg, Jordi Cervera ens diu que “els poemes de Jordi Casabona ens regalen el bé més preuat, l'espai, ens defineixen el nostre lloc real a l'univers”.

Quatre propostes diferents de tendències i generacions que comparteixen espai en la literatura catalana, quatre maneres d'observar la realitat, des de la poesia més confessional i beatnik fins a l'avantguardista o la que recupera la tradició de l'haiku.