Hollywood i cine europeu
Clooney i Roberts duen glamur al Festival de Canes, on Cristi Puiu i Alain Guiraudie irrompen amb força
Un show televisiu sobre el món de les finances és interromput abruptament per un jove armat que col·loca una armilla amb explosius al cos del seu presentador, interpretat per George Clooney. Dirigit per Jodie Foster i amb Julia Roberts com a discreta protagonista femenina, Monster Money es desenvolupa com un thriller previsible en què, amb argúcies sentimentals i una moderada dosi d'espectacularitat, es dilueix la crítica a la corrupció financera i a les formes televisives. Lluny queda la Jodie Foster que va debutar amb excel·lents pel·lícules intimistes, com ara El petit Tate o A casa per vacances, però Canes s'ha assegurat el glamur provinent de Hollywood amb la presència de Clooney i Roberts, que per primera vegada ha estat al festival amb aquest film projectat en secció oficial fora de concurs.
Exploracions europees
Diferentment, el cinema europeu que encara explora noves formes i s'arrisca ha encetat la competició amb Seranevada, del romanès Cristi Puiu, i Rester vertical, de l'occità Alain Guiraudie. El primer va revelar-se fa onze anys a Canes amb La mort del senyor Lazarescu; el segon va enlluernar fa tres anys al festival amb El desconegut del llac, un film tan bell com inquietant en què un assassí alterava un paradís gai a la vora d'un llac. Programats abans a Un certain regard, tots dos han ascendit fins a la secció oficial competitiva amb dues pel·lícules poderoses, estranyes, desconcertants.
Les tres hores de Seranevada pràcticament transcorren dins d'un pis de Bucarest en què una família es reuneix per celebrar un acte a la memòria d'un difunt. El ritual no pot començar a celebrar-se fins que arribi un capellà, que tarda molt, i constantment s'altera per embolics familiars i entrades i sortides imprevistes que ajornen el dinar. Mentre se succeeixen una diversitat de discussions domèstiques i de converses sobre les teories conspiratives generades per l'11-S o sobre la situació romanesa, és possible tenir la sensació que resulta tan poc interessant com una trobada amb la pròpia família. Tanmateix, a la vegada és possible sentir-se atrapat i estranyament fascinat pel que passa dins d'aquest pis fins a arribar a entendre la llarga durada del film: a la manera de Beckett, alguna cosa s'hi revela de la vida com una espera inútil, de la desesperança del món contemporani, gràcies al poder de la posada en escena, a la manera com la càmera es mou pels espais en plans llargs.
Simbòlic i psicoanàlitic
Pel que fa a Rester vertical, Alain Guiraudie juga amb el simbolisme i un rerefons psicoanalític per seguir el procés d'acceptació de la pròpia identitat d'un home que, perdent-se en els camps de la Losera, troba una pastora amb la qual té un fill. Abandonat per la dona, es troba sol amb una criatura. Com és propi del cineasta, hi circula el desig sexual (sobretot homosexual) i la naturalesa hi apareix bella i misteriosa.