Un banquet de papirs

Llançar a la brossa llibres vells que fan nosa s'ha fet sempre. Dos mil anys enrere, ja n'hi anaven a parar a cabassos. Però vés per on que si en aquells temps remots les persones no haguessin tingut el mal hàbit que alguns encara segueixen tenint avui, estaríem privats del llegat escrit més antic, després de les fundacionals inscripcions sobre pedra: l'escriptura en papirs.

Dins de la gran deixalleria de lletres impreses que la sorra del desert es va encarregar de tenir segellada al llarg de segles, s'hi va acumular de tot. Des de best sellers com la Ilíada o l'Odissea d'Homer fins a documents que ens revelen moltíssimes coses de la vida quotidiana, tipus contractes de compra-venda de cases i terrenys o exercicis que feien els marrecs a escola. I també textos sagrats que, segurament d'amagatotis, es van abandonar ben lluny de la tauleta de nit.

Hi podem posar la imaginació que vulguem, però el cas és que avui conservem un fragment de l'Evangeli de Sant Mateu de mitjan segle II, a tocar de l'època apostòlica, perquè el seu propietari va cometre el sacrilegi de considerar-lo material de rebuig. És, fora bromes, la còpia més primitiva que s'ha trobat d'aquest evangeli en concret. I la tenim aquí, a Catalunya, gràcies a un estudiós que va erigir una de les dues col·leccions de papirs més importants de la península ibèrica: Ramon Roca Puig.

Només cal dir que de tots els manuscrits del Nou Testament que s'han localitzat el més antic és de les primeres dècades del segle II. En aquest cas, pertany a l'Evangeli de Sant Joan i està a la biblioteca Rylands de Manchester. El trosset de papir que va adquirir Roca Puig és, per tant, una peça valuosíssima. I ara posa una llum especial a l'exposició Les flors del faraó. Un viatge pel Nil a través dels seus papirs, una delicatessen organitzada per l'Institut Europeu de la Mediterrània (Iemed) que es pot visitar fins al 25 de setembre a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Una mostra que no ha d'espantar el gran públic perquè està plena de sorpreses que ens connecten amb l'antiguitat, ni que sigui des d'aquest punt de vista tan miserable d'abocar els llibres a la porqueria.

Hi ha 70 obres exposades i totes tenen la seva història. Una història molt acotada geogràficament a Egipte, perquè és l'únic lloc on s'han desenterrat papirs. Les condicions climatològiques (calor sec) han salvaguardat aquest suport, principalment a les regions d'El Fayum i de l'antiga ciutat d'Hermòpolis. “Ara bé, de papirs se'n van fer servir a tot el Mediterrani. L'Empúries abandonada també hagués pogut ser un lloc ideal per emmagatzemar-ne, però la humitat no ho ha permès”, explica Alberto Nodar, que ha compartit el comissariat de l'exposició amb Sofia Torallas.

Tots dos són papiròlegs de prestigi que es coneixen les dues grans col·leccions de papirs del país com el palmell de la mà. La de Roca Puig, que a la seva mort es va incorporar a l'Abadia de Montserrat per sumar-se als primers papirs que va portar a Catalunya el pare Bonaventura Ubach, tot un pioner. I la de Josep O'Callaghan, en mans de l'Arxiu Històric dels Jesuïtes de Barcelona. Amb aquest patrimoni s'ha dotat l'exposició de peces tan curioses com una etiqueta que s'utilitzava per identificar els cadàvers abans de ser momificats. Anava lligada al cap del difunt, i no al dit del peu, però la seva funció era la mateixa: evitar confusions. De ressonàncies amb l'actualitat n'hi ha un piló. Per exemple, un document del segle II aC que detalla l'amnistia fiscal que va decretar Ptolomeu V per calmar els ànims després d'una revolta camperola. Al costat de les primeres edicions de la Ilíada i l'Odissea, creades en el centre del saber del món antic, Alexandria, s'exhibeixen papirs tan simpàtics com una nota amb una petició d'ajuda d'algú que acabava de ser arrestat al mercat i enigmàtics objectes com ara un amulet amb una paraula màgica que els antics egipcis pensaven que els feia baixar la febre.

L'exposició forma part del programa del 28è Congrés de l'Associació Internacional de Papirologia, que se celebrarà a la Universitat Pompeu Fabra de l'1 al 6 d'agost. Els millors papiròlegs del món es trobaran a Barcelona.