cultura

cultura

El Museu d'Art Modern de Tarragona reivindica l'obra de 30 dones artistes

Una exposició i un llibre recuperen les pintores de finals del segle XIX i la primera meitat del XX

S'emmarquen en la celebració dels 40 anys del museu

Pocs llibres sobre la història i l'evolució de l'art solen reflectir l'aportació de les dones creadores, “malgrat la importància i la qualitat de moltes de les seves obres”. Conscients d'aquest fet, els responsables del Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) han decidit dedicar una exposició i un llibre a la figura i l'obra de trenta dones artistes del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre nascudes entre final del segle XIX i la meitat del XX.

L'historiador de l'art i professor a la Universitat Rovira i Virgili (URV) Antonio Salcedo ha escrit el llibre Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. El repte, 1870-1950, i n'ha comissariat l'exposició del mateix títol que està oberta al MAMT fins al 26 de
juny. Totes dues iniciatives, segons la direcció del museu, encapçalada per Rosa Ricomà, pretenen “reivindicar i donar visibilitat” a les creadores d'aquest període, tot i que la seva intenció és que, posteriorment, el museu mostri l'obra de dones artistes nascudes en els anys posteriors.

Les artistes originàries o vinculades al Camp de Tarragona que es fan visibles en l'exposició són Maria Freser, Magda Folch, Teresa Ripoll, B.V.T. Davies, Maria Teresa Sanromà, Katia Acín, Aurora Gassó, Neus Segrià, Teresa Llàcer, Mercè Mòdol, Sefa Ferré, Agnès Padró, Ethel Martí, Isabel Saludes, Lluïsa Clols, Josepa Filella, Teresa Baena, Sefa Figuerola, Teresa Vidal, Paquita Bonifàs, Claustre Panadés, Josefina Giraldo, Josefina Miralles, Maria Rosa Rodrigo, Victòria Climent i Núria Pié. Pel que fa a les Terres de l'Ebre, les artistes són Manuela Delsors, Mari Chordà i Cinta Sabaté.

L'exposició i el llibre formen part del cicle d'activitats que ha organitzat enguany aquest museu de la Diputació de Tarragona per celebrar el 40è aniversari de la seva creació. I s'inscriuen en el projecte global Femení plural, que pretén mostrar la creativitat femenina des de final del segle XIX fins a l'actualitat al territori. En la inauguració de dijous hi van assistir diverses de les pintores, juntament amb el president de la Diputació, Josep Poblet, i l'autor del llibre i comissari de l'exposició, Antonio Salcedo.

El cicle dedicat a les dones es va iniciar amb l'exposició d'obres de la pintora Magda Folch (Reus, 1903 - Tarragona, 1981), que va estar oberta fins al 30 d'abril al MAMT i fins al 15 de maig al Museu de
Reus. La commemoració dels 40 anys del museu tarragoní preveu altres exposicions per reivindicar i donar valor a l'obra de dones artistes de la demarcació. Ls propera s'inaugurarà el 14 de juliol i es dedicarà a les creadores nascudes fins al 1980.

LA FRASE

Els llibres sobre la història i l'evolució de l'art no solen reflectir l'aportació de les dones creadores
Rosa Ricomà
Directora del MAMT

LA DATA

26.6.2016
És el darrer dia
per visitar l'exposició ‘Plural femení' al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen