Denúncia i bogeria

Ken Loach continua fidel al seu cinema de denúncia social amb I Daniel Blake, però s'hi decanta cap a un excés melodramàtic que posa en qüestió la seva moralitat com a cineasta. El seu nou film, presentat ahir a Canes a concurs, parteix d'un home madur al qual no li concedeixen la invalidesa laboral després d'haver patit un atac de cor i que, a més, ha d'enfrontar-se a tota mena de tràmits burocràtics que semblen concebuts perquè, com tants d'altres, arribi a perdre el dret a tota prestació social. Com si no hi hagués prou drama, que és el de molts en aquest temps, s'hi afegeix una dona jove amb dos fills que genera una deriva melodramàtica que fa pensar en què serà capaç Loach per denunciar la humiliació dels que no tenen poder (i, de fet, no tenen res) en aquesta deriva infame de les polítiques (anti)socials. L'efecte que pot produir el film és desconcertant. Es pot compartir el posicionament crític de Loach però, a mesura que avança un film que comença de manera impecable, és possible sentir una certa indignació per tota la manipulació a la qual se sotmet l'espectador a través d'uns recursos dramàtics efectistes.

També presentada a la secció oficial del festival, Ma Loute és també un film desconcertant, però per motius molt diversos, a través dels quals el francès Bruno Dumont continua amb la seva deriva cap a un humor boig que va esclatar de manera inesperada amb la minisèrie esdevinguda de culte P'tit Qunquin. Revelat l'any 1999 a Canes amb L'humanité, film en un registre greu en el qual ha perseverat llargament, Dumont apunta que l'origen de la seva veta humorística hi és en les rialles de les dones realment boges que, a Camille Claudel 1915, van acompanyar Juliette Binoche en la seva encarnació de la dissortada artista. El cas és que, datant l'acció de Ma Loute al 1910, uns burgesos de Lille arriben a un lloc de la costa Atlàntica del nord de França on observen els seus habitants com una curiositat pintoresca. Els burgesos són exageradament artificiosos i són interpretats per actors professionals (de nou Binoche, a més de Valeria Bruni-Tedeschi, Fabrice Luchini i Jean-Luc Vincent), mentre que els nadius són una gent primitiva encarnada per actors naturals descoberts per Dumont. En la tensió entre uns i altres, desapareixen una sèrie de persones i es procedeix a una investigació absurda comandada per una parella d'inspectors que semblen una revisió del Gras i el Prim.