El primer Gaudí

L'any 1883 Antoni Gaudí va construir una nau dedicada al blanqueig de cotó per a la Sociedad Cooperativa La Obrera Mataronense. És un espai diàfan, amb una coberta sostinguda per tretze arcs parabòlics de fusta. Tot i que Gaudí ja feia deu anys que col·laborava amb la cooperativa amb treballs menors, aquest va ser el primer treball que va projectar i signar després de titular-se com a arquitecte. Potser per aquest motiu, no ha estat considerada com mereixeria en el conjunt de la seva obra. La valoració, segons els experts, és injusta perquè aquesta és una obra transcendental pel fet que aplica per primera vegada l'arc parabòlic, que serà un element determinant en la seva arquitectura posterior, tant en els edificis civils com en els religiosos.

L'edifici projectat, que va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) l'any 1969, és d'una gran simplicitat i senzillesa. L'ús d'aquests arcs, creats per petits trams de fusta muntats amb perns, són els autèntics protagonistes de la nau i permeten que Gaudí concebi un espai ampli i diàfan de gairebé 600 metres quadrats sense haver de recórrer a divisions internes o a sistemes estructurals com ara columnes o pilars. La solució, molt innovadora en aquella època, defuig els models constructius que hi havia establerts i mostra la gran capacitat creativa i l'enginy tècnic del jove arquitecte.

Per trobar els orígens de l'immoble de Mataró cal remuntar-se a final del segle XIX, quan Antoni Gaudí mantenia una estreta relació personal i professionals amb el reusenc Salvador Pagès, un dels líders més destacats del moviment cooperatiu a Catalunya. L'industrial tèxtil va ser el fundador de la cooperativa que inicialment es va instal·lar a la vila de Gràcia però que l'any 1874 va traslladar-se a la capital del Maresme. Va ser aleshores quan Pagès va encarregar al jove Gaudí el disseny d'un complex industrial que seguís el model de les colònies obreres, incorporant equipaments socials i habitatges per als cooperativistes.

Gaudí va començar a treballar en el projecte l'any 1878. En el paper, integrava les construccions preexistents i ideava un conjunt arquitectònic que comptava amb nous edificis fabrils, trenta cases unifamiliars i un sector de serveis on hi havia una escola, una biblioteca, un casino i la seu social de la societat. De tot plegat, l'arquitecte de la Sagrada Família només va materialitzar-ne una petita part: dos habitatges –un per al director i un altre per al porter–, uns sanitaris i la nau destinada al blanqueig de cotó, de la qual només s'han conservat els dos darrers.

Després d'anys d'abandó, l'interès de l'Ajuntament de Mataró per aquesta peça cabdal de l'obra gaudiniana va portar-lo a impulsar-ne la restauració integral i donar-li un ús públic, que va dur a terme l'arquitecte mataroní Manuel Brullet el 2002. Va ser un procés llarg que va durar sis anys, en bona part perquè les empreses que havien de fer l'actuació van fer fallida. La Nau Gaudí és actualment la seu de les exposicions de la Col·lecció Bassat, un dels fons més representatius del que ha estat l'art català de la segona meitat del segle XX. Tot i que ara és un excel·lent espai expositiu, abans l'edifici va ser un equipament juvenil amb un telecentre i l'espai d'ocupació per a joves, uns usos que finalment es van descartar i traslladar per reivindicar un espai essencial per entendre la manera de treballar de Gaudí.