Comèdia alemanya

La combinació de Steven Spielberg amb la Disney, encara que estigui inspirada en la narrativa fantàstica de Road Dahl, no podia donar més que un producte previsible i ensucrat a propòsit de la relació entre una nena òrfena i un gegant entranyable (encarnat amb una enorme pròtesi nasal per Mark Rylance (l'actor guanyador d'un Oscar per El pont dels espies, una altra i millor faceta del director) que ha d'enfrontar-se amb imaginació i enginy als altres gegants i els humans.

The BFG va presentar-se ahir a la secció oficial fora de concurs del festival de Canes, en què va entrar a competició Toni Erdmann, un film de l'alemanya Maren Ade (fins ara una cineasta de petit culte amb dues obres anteriors) que va enlluernar poderosament. Un coup de foudre que va provocar riallades i grans aplaudiments. És una comèdia certament singular i inesperada que presenta una executiva alemanya que, treballant en una companyia del seu país a Bucarest, rep la visita del seu pare. Aquest, un vell dels verds alemanys, li manifesta una inquietud per la seva dependència del treball, de manera que, disfressat amb una perruca i una dentadura postissa de joguina, es dedica a perseguir-la i torbar-la.

Toni Erdmann té moments certament brillants, però, contràriament a l'entusiasme general, aquesta cronista té alguns dubtes en relació amb aquesta suposada obra mestra de la comèdia contemporània sorgida sorprenentment d'Alemanya. Un té a veure amb el fet que, per molt que la protagonista exemplifiqui un individualisme al servei esclau del capitalisme, la figura paterna encarna una autoritat moral perseverant que diu a la filla allò que ha de fer. Un altre és que la realització del film és simple, tot i que es podria argumentar que a la comèdia li molesta la gran posada en escena. I encara puc dir que els 162 minuts em semblen excessius i que el film hauria guanyat amb més concentració i síntesi.

També peca d'una durada massa llarga Mademoiselle, film del coreà Park Chan-Wook (Old boy) que desenvolupa una novel·lesca trama amb molts d'enganys entre els personatges protagonistes, que aporten successivament els seus diferents punts de vista. Ambientada en la Corea ocupada pel Japó dels últims anys 30, hi ha la relació entre una dona rica (la madmoseille de títol) amb la seva assistenta enamorada i dos homes que cobegen la seva fortuna. Tots més o menys s'enganyen, però el problema és que sembla un pretext per enganyar constantment l'espectador.