cultura

Una certa davallada

Nicole Garcia du a Canes ‘Mal de pierres', un mal film amb Marion Cotillard i Àlex Brendemühl, mentre que Andrea Arnold presenta una ‘road movie' sense rumb

‘Mal de pierres' és un drama sobre una dona que va a la recerca de la passió amorosa

Fa dos anys hi va haver una polèmica a Canes a propòsit del fet que no hi havia cap film a la secció oficial a concurs dirigit per una cineasta. Aquest any, a part d'aquelles que han estat seleccionades per Un Certain Regard, n'hi ha tres. Celebrem que així sigui amb el desig que encara n'hi hagi més en el futur. Tanmateix, el fet que els films hagin estat dirigits per dones no suposa, evidentment, una qualitat afegida. De fet, les seves obres són més o menys bones o dolentes en una proporció semblant a la dels homes cineastes. El cas és que si fa dos dies l'alemanya Maren Ade va triomfar plenament amb una comèdia sorprenent, tot i que aquesta cronista no participa del tot de l'entusiasme per Toni Erdmann, el nivell de la secció oficial ha fet una certa davallada amb dues altres cineastes: la francesa Nicole Garcia i la britànica Andrea Arnold.

Garcia, una actriu convertida fa anys en directora, va presentar Mal de pierres, un drama sobre una dona a la recerca de la passió amorosa que, ambientat entre finals dels anys quaranta i primers dels seixanta en una zona rural pròxima a Marsella, protagonitzen Marion Cotillard, que també es farà present a Canes amb el nou film del jove quebequès Xavier Dolan, Louis Garrel i el barceloní Àlex Brendemühl, que interpreta un jornaler espanyol exiliat després de la Guerra Civil. Sense ser corresposta per l'home que estima i considerada una boja per la seva ansietat amorosa, la dona que interpreta sense esma Marion Cotillard és “donada en matrimoni” al jornaler per la família per la qual treballa. Un matrimoni sense amor que mantindrà viva la fantasia amorosa d'una dona que, a causa de les seves pedres al ronyó, és internada en un sanatori suís, on coneix un tinent ferit a la guerra d'Indoxina. El film es desenvolupa de manera molt planera i convencional, però el pitjor arriba cap al final amb una trampa narrativa relativa a una fantasia de la dona i a un secret del marit. O potser és una trampa derivada del fet que l'imaginari i el real es filmen de la mateixa manera. Una manera lamentable d'enganyar l'espectador.

L'anglesa Andrea Arnold va revelar-se fa deu anys a Canes amb Red Road i és autora d'una interessant adaptació de Cims borrascosos, la novel·la d'Emily Brontë que, curiosament, llegeix la protagonista de Mal de pierres.

La seva nova pel·lícula, American Honey, l'ha rodat a l'oest mitjà dels EUA i es presenta com una road movie protagonitzada per una jove que abandona la seva família desestructurada per embarcar-se amb un equip que fa el porta a porta intentant vendre una subscripció a revistes. El film dura dues hores i quaranta-cinc minuts, però tant podria durar una hora com cinc hores. Allò que passa a la primera hora també passa a la segona i a la tercera sense acabar-la. Una road movie cap enlloc.

Films egipcis i cambodjans

Un Certain Regard, que el director del festival, Thierry Frémaux, defineix com una contraprogramació de la secció oficial, va encetar-se amb una pel·lícula egípcia (Eshtebak) dirigida per Mohamed Diab que reconstrueix la violència al Caire que, amb l'enfrontament entre l'exèrcit i els Germans Musulmans, va esdevenir-se després de la destitució del president islamista Morsi l'estiu del 2013. Ho fa en una sola jornada i dins d'un furgó policial, on, en un clima de confusió, són tancades persones que encarnen posicions diverses. Aquest furgó vol ser un microcosmos que representa la societat egípcia. L'horror del món també s'ha fet present a Canes amb dues pel·lícules presentades en sessions especials de la secció oficial: Exil, en què el cambodjà Rithy Panh retorna a la seva experiència com a supervivent del règim dels khmers rojos, i Wrong Elements, un documental amb el qual l'escriptor Jonathan Litell (Les benignes) es converteix en cineasta recollint el testimoni d'alguns dels que van ser nens forçats a ser soldats a l'Uganda dels últims anys 90.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

salt
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós