Càlid Almodóvar
‘Julieta', la darrera pel·lícula del director manxec, és aplaudida per la premsa internacional al Festival de Canes, on participa a concurs en la secció oficial
“Sembla que nosaltres siguem els protagonistes dels «papers de Panamà»”
No va ser una rebuda entusiasta, però hi va haver aplaudiments generosos per a Julieta en acabar la projecció matinal que va tenir lloc ahir al Festival de Canes, on Pedro Almodóvar competeix novament amb el sentiment que, a diferència de Woody Allen i Steven Spielberg, encara li resulta excitant fer-ho.
Ho va reconèixer en una roda de premsa en què se li va preguntar per la seva presència en els papers de Panamà. El cineasta va respondre: “El meu nom i el del meu germà, Agustín, són els menys importants que hi apareixen, però la premsa
espanyola ho ha tractat
de manera que semblaria com si nosaltres fóssim
els protagonistes dels
papers de Panamà, quan, de fet, només hi som uns figurants.” Hi va afegir que, en tot cas, aquesta circumstància no impedeix disfrutar de Julieta. La resposta va provocar una ovació calorosa de suport al cineasta, que a Canes sembla que ha recuperat l'humor i el desig d'explicar-se que va reprimir mantenint-se amagat quan va estrenar-se Julieta a l'Estat espanyol just la mateixa setmana en què van ser revelats els papers de Panamà.
Almodóvar, en la seva salsa, va comentar a Canes que els colors vius de les seves pel·lícules s'originen en el fet que va créixer amb el Technicolor i el pop art; va esplaiar-se elogiant la narrativa enigmàtica de l'escriptora canadenca Alice Munro, de la qual ha adaptat tres relats continguts al llibre Escapada,
sobre diferents moments de la vida d'un mateix
personatge, però reconeixent que li havia estat infidel per traslladar-ho a
la cultura i la geografia espanyoles després d'intentar inútilment rodar el film al Canadà o a Nova York; va suggerir que Julieta no és un dels seus melodrames barrocs, però transitats per un humor intempestiu, sinó un drama molt sobri i fins i tot una tragèdia.
En un ambient càlid i amable, Almodóvar, però, també va explicar que, si bé s'identifica amb tots els seus personatges i que totes les seves pel·lícules reflecteixen diversos aspectes de la seva vida, és amb les etapes més dures de Julieta (quan se sent devastada per les pèrdues) que s'hi sent més identificat actualment.
I és així que va aparèixer la qüestió del pas del temps: “No és que em senti vell, però començo a entendre que Philip Roth afirmi que la vellesa no és una malaltia, sinó una massacre.” Hi va afegir que no és nostàlgic, però que enyora els anys vuitanta que mai no tornarà a viure.
‘Western' d'Oliver Laxe al Marroc
A la Setmana de la Crítica, s'ha presentat Mimosas, del gallec Oliver Laxe, que viu entre Santiago de Compostel·la i un lloc de palmeres en un costat de l'Atles. El seu primer film, Tots sou capitans, que va ser rodat a Tànger, també es va projectar a Canes, en la Quinzena de Realitzadors. Laxe ha filmat Mimosas novament al Marroc, però aquesta vegada a l'entorn de l'Atles, assumint grans dificultats, per mostrar un paisatge fascinant que aporta una gran bellesa visual a la pel·lícula. Ho ha fet per rodar l'aventura d'un petit grup que ha de travessar una muntanya per complir amb el desig d'un home de ser enterrat al seu poble. És una mena de western, però amb un altre imaginari.
D'altra banda, Olivier Assayas va tornar ahir a Canes, on va compartir el protagonisme de la secció oficial amb Julieta, per rebre-hi la primera gran xiulada del festival amb la projecció de Personal Shopper. Una xiulada, en tot cas, immerescuda perquè el cineasta francès, després d'una pel·lícula tan sòlida com Viaje a Sils Maria, es fragilitza i s'arrisca plantejant-se la manera de fer un conte de fantasmes en el cinema contemporani i, per tant, en l'era de la imatge digital.
La seva protagonista (una omnipresent Kristen Stewart) treballa a desgrat com a assistent d'una famosa (a Viaje a Sils Maria, la mateixa intèrpret interpretava la secretària d'una actriu cèlebre encarnada per Juliette Binoche) mentre sent la manifestació de l'esperit del seu germà bessó recentment desaparegut. Personal Shopper busca, i és cert que no sempre troba; fins i tot es pot considerar una pel·lícula fallada, però la seva recerca no mereixia rebre una reacció tan irada.
