Cultura

Violacions finals

Paul Verhoeven i Isabelle Huppert triomfen amb un humor recargolat en el festival de Canes, que acaba avui la seva 69 edició, presentant-hi ‘Elle', una farsa amoral

Verhoeven
fa servir una distància humorística
i un estil visual enlluernador

Era una de les pel·lícules més esperades a Canes i ha arribat just al final: Elle, del neerlandès Paul Verhoeven, que no dirigia cap film des d'El llibre negre, realitzada el 2006, i que sembla haver crescut com a cineasta de culte amb aquesta llarga absència de deu anys. Sense voler renunciar a una certa ambigüitat i fins i tot incorrecció moral, a la possibilitat d'incomodar i fins i tot molestar, Verhoeven no va trobar finançament a Hollywood per fer una adaptació d'Oh, una novel·la del francès Philippe Dijan sobre una dona amb un ascendent monstruós (el pare va cometre una sèrie d'assassinats als quals no sembla aliena). De fet, ella mateixa és monstruosa, ja que, amb una fredor implacable, dirigeix una empresa de videojocs i la pròpia vida com si res l'afectés i sense tenir cap mena de sentiment de culpa pels seus actes. Mentre que tots els homes del film semblen idiotes, elle és una de les dones amorals i amb poder que tan agraden al director d'Instint bàsic i Showgirls.

Finalment, en tot cas, una productora francesa va assumir el projecte i, amb una Isabelle Huppert omnipresent en un d'aquells casos en què es lliura a la creació de personatges extrems amb tanta convicció com ironia, ha realitzat Elle, que va provocar moltes rialles en la primera projecció a Canes del film, que ahir va tancar la secció oficial a concurs. Hi va haver, doncs, una celebració de l'humor brutal amb què Verhoeven busca un distanciament respecte a un cúmul de violència i com si volgués fer present que la ficció cinematogràfica és un espai d'alliberament moral que s'ha de viure sense culpa.

Huppert, doncs, és Elle, que, en la primera escena, és violada per un home emmascarat que fuig pel jardí. Sense pràcticament immutar-se, s'aixeca i recull els objectes trencats en la disputa, després es banya i la seva sang es barreja amb l'aigua. El violador apareixerà de nou fins que ella arribi a dominar la situació.

Una frivolitat amb la violació? Un joc recargolat a propòsit de la suposada fantasia masculina de violar i, en fi, la suposada fantasia femenina de ser violada? Des del primer moment, Verhoeven juga fort.

Hi ha, certament, una distància humorística, que fa que no t'ho puguis prendre seriosament, i també un estil visual enlluernador. Tanmateix, em sembla estrany que aquesta farsa nihilista pugui provocar cap emoció.

Al costat d'Elle, va poder passar desapercebuda la pel·lícula de l'iranià Asgar Farhadi, el director de Nader i Simin, una separació que, després de fracassar-hi amb la francesa Le passé, ha tornat a Canes amb Forushande, que també parteix d'una agressió a una dona que, en aquest cas, provoca una tensió en una parella. Fent-s'hi present el teatre, amb la representació de La mort d'un viatjant, és un interessant film amb complexitat moral que potser al final carrega massa les tintes dramàtiques.

Favorits en un palmarès incert

No se sap mai què poden escollir uns jurats amb personalitats tan diverses com les que formen els de Canes, però el d'aquest any, que presideix l'australià George Miller, podria configurar el palmarès amb Toni Erdmann, una sorprenent comèdia alemanya de Mare Eden; Paterson, amb la qual Jim Jarmusch vindica la poètica de la quotidianitat; Seranevada, una demostració del romanès Cristi Puiu del seu domini de la posada en escena amb un film de tres hores dins d'un pis; i Aquarius, en què, dirigida per Kleber Mendonça Filho, Sonia Braga (que, amb permís d'Isabelle Huppert, té força possibilitats de guanyar com el premi com a millor actriu) es resisteix a l'especulació immobiliària.

A banda d'Elle, de la qual encara no havien sortit les puntuacions en el moment d'escriure la crònica, aquestes són les pel·lícules més valorades per la crítica, que ha destacat La mort de Louis XIV per damunt de totes les exhibides en la present edició. Malauradament, però, l'obra d'Albert Serra no competeix. En tot cas, vés a saber què guanyarà després que un film tan insubstancial com Deephan fos la guardonada amb la Palma d'Or l'any passat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CULTURA

Llegiu els contes dels nostres lectors i lectores

BARCELONA

Descobreix uns finals de conte de luxe

barcelona

El filó dels autors gironins

Girona

Per Sant Jordi, tothom a la Devesa: “un lloc diferent per un any diferent”

Girona
Crònica

Lluny del Kremlin

Isabelle Huppert
Actriu

“M’interessen els personatges políticament incorrectes”

Barcelona

Un Sant Jordi ventilat i de molta proximitat

Barcelona

L’obra de la ceramista Quimeta Serra, per al consistori guixolenc

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Més autors que mai signaran llibres a Girona

Girona