La Càtedra Pla rastreja la influència de Proust

Abans de Proust, òbviament, l'ésser humà ja era un animal amb memòria, però no és fins a la publicació dels primers volums de la Recherche que els escriptors europeus prenen consciència que la memòria, per si sola, pot esdevenir la gran matèria literària del segle XX. A Catalunya, les primeres notícies de l'escriptor francès es remunten al 1918, quan Quim Borralleres, el primer que el va llegir a Barcelona, segons Josep Pla, va començar a divulgar-ne els dons a la tertúlia que presidia amb aires de Buda ullerós i diligent a l'Ateneu Barcelonès. Marcel Proust, que el 1913 havia vist passar sense pena ni glòria el primer volum del seu magne cicle narratiu, Du côté de chez Swann, a causa de la Primera Guerra Mundial, acabava de publicar aleshores À l'ombre des jeunes filles en fleurs, que el 1919 rebria el Goncourt, i deixaria un impacte profund en dos dels tertulians més desperts de la penya de Borralleres: Josep Pla i Josep M. de Sagarra.

No serien els únics conversos a la causa proustiana. Aviat s'hi van afegir, amb autèntica passió, escriptors tan diversos com Gaziel i Llorenç Villalonga, Eugeni d'Ors i Feliu Elias, Joan Puig i Ferreter i Maurici Serrahima, Mercè Rodoreda i Joan Fuster, Salvador Espriu i Miquel Àngel Riera. I encara Ramon Esquerra, Josep Maria Corredor, Armand Obiols, Just Cabot... Fins i tot Salvador Dalí, que sospitava que Proust engolia sardines de Nantes en conserva, s'hi referia com “el mestre del nostre univers d'al·lucinacions gastrovisuals”. La primera traducció catalana de la seva obra, però, no arriba fins al 1932, a càrrec de Jaume Bofill i Ferro, encara que Miquel Llor ja n'havia temptejat una el 1926 que va quedar inèdita. No li van faltar tampoc detractors entre els catòlics més puritans, com ara Ramon Rucabado, que va satanitzar l'obra proustiana com una mena d'excrescència diabòlica, servida, això sí, amb una lletra formidable, ni els crítics més aviat reticents, entre els quals s'hi comptaven Manuel de Montoliu i Josep M. Junoy.

Amb l'objectiu de rastrejar la recepció que des de primera hora va tenir Proust a casa nostra, la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona ha organitzat per als pròxims dies 9 i 10 de juny un seminari amb el títol Proust a Catalunya. Experiències de lectura (Lectors, crítics, traductors i detractors de la 'Recherche'). Les jornades s'obriran el dia 9 a la tarda a La Mercè amb la presentació de la Societat Catalana d'Amics de Marcel Proust, acabada de constituir pels traductors Josep Maria Pinto, Amadeu Cuito i Valèria Gaillard, periodista d'El Punt Avui, i una taula rodona a la qual també hi serà present Lluís Maria Todó. L'endemà, les sessions es traslladaran a la Facultat de Lletres de la UdG, on Pere Gimferrer impartirà la lliçó inaugural. Entre els participants hi ha Xavier Pla, director de la Càtedra Pla; Herbert Craig, de la Universitat de Nebraska, especialista en la recepció tant catalana com espanyola de l'obra proustiana; Antoni Martí Monterde, professor de literatura comparada, que tancarà les jornades amb la conferència El meu Marcel Proust, i Guillem Molla, Neus Penalba, Sílvia Coll-Vinent i Oriol Ponsatí-Murlà, que resseguiran la petja de Proust en Gaziel, Serrahima, Pla, Esquerra, Rodoreda o Dalí, i la posaran en relació amb la cultura europea del moment. L'assistència és lliure i gratuïta, però cal inscripció prèvia a l'adreça [email protected].