Socis en l'art

La coincidència en gustos entre el Teatre Lliure i el Temporada Alta sempre ha estat molt elevada. La tardor vinent, coincidint amb el fet que cada un celebra un aniversari rodó (el Lliure en fa 40 i el festival, 25) han acordat compartir dues coproduccions. L'espectacle d'inauguració del festival serà In memoriam. La quinta del biberó, un muntatge de creació que dirigirà Lluís Pasqual amb els nous membres de la Kompanyia del Teatre Lliure. Després de l'obertura a Girona, farà temporada a Barcelona. Sunyer i Pasqual finalment han convençut Krystian Lupa perquè dirigeixi per primer cop un muntatge amb repartiment català. Serà un Bernhard, Davant la jubilació, i també amb el rerefons de la conseqüència del feixisme. L'obra s'estrenarà a Salt i, posteriorment, farà estada al Lliure.

Pasqual recorda quan Sunyer, de ben petit, es colava a les llotges per veure els assaigs del Lliure al Municipal de Girona. Era un fet habitual i molt saludable que la companyia assagés en aquell teatre on també actuaria amb assiduïtat (El público, de Lorca, dirigit per Pasqual i estrenat al Piccolo de Milà, es va veure a Girona abans que a Madrid, que el coproduïa). Va ser poc abans d'una funció d'Una altra Fedra, si us plau que es va haver d'anul·lar per la detenció d'un dels actors en el cas de La torna. Anys més tard, Sunyer seria membre de l'equip directiu del Teatre Lliure i també director del Festival Temporada Alta, càrrec que manté.

In memoriam. La quinta del biberó arrenca en el desig dels néts de saber ben bé què va passar a la batalla de l'Ebre. Els supervivents de la quinta han creat un museu i una associació i la seva definició ve de la cita de Frederica Montseny en veure'ls partir tot dient que “els treuen el biberó de la boca” per dur-los al front. En realitat, ells no pensaven que els durien a la primera línia: no tenien uniforme ni havien rebut instrucció militar. De tots els entrevistats (tots tenen entre 95 i 96 anys) hi ha moltes coincidències en el tracte, la gana i la misèria a les trinxeres. Per Pasqual, és significatiu que aquesta història s'hagi recuperat sovint a partir dels dietaris que han escrit els néts. Ells no en van voler parlar durant anys als seus fills. No ha estat fins que hi ha hagut una distància notable temporal que no han començat a rememorar: “No és casualitat que Pau Miró hagi escrit Victòria quan per generació li hauria correspost a Benet i Jornet”, va incidir ahir el director Lluís Pasqual.

Davant la jubilació arrenca d'un fet històric que utilitza Bernhard per contraposar dues germanes amb el seu germà, primer ministre d'un dels 16 estats federats alemanys que va haver de dimitir el 1978 quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hitleriana, amb nombroses condemnes a mort. Abans que es conegués el seu passat nazi, havia expulsat Claus Peymann, amic director de Bernhard, de la direcció del Teatre de Stuttgart acusant-lo de simpatitzar amb terroristes. Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat són els actors que Lupa ha triat per a aquest drama.