TNC ‘reinternacional'
El director artístic del TNC, Xavier Albertí, recupera després de dos anys una obra estrangera per a la nova temporada, en la qual es reivindica Clavé i Brossa, i que amplia gires
Clàssics com Shakespeare i Txèkhov i nous valors com Lars Norén i Carnevali
Feia dues temporades que el TNC optava per dedicar tot el seu pressupost artístic a produccions amb propostes de casa, per mirar d'escurçar l'agonia laboral del sector artístic. El curs vinent Xavier Albertí recuperarà la possibilitat de programar espectacles internacionals amb Letter to a man, de Bob Wilson i Mikhaïl Barixnikov, a partir de cartes de Nijinski. Serà del 26 al 29 de gener. A partir d'avui es posen a la venda els abonaments. S'ha canviat el polèmic abonament de tarifa plana per un de deu funcions, que exclou l'espectacle internacional i els concerts.
El TNC, que ahir mostrava orgullós unes dades d'ocupació provisionals (supera el 90%, segons els càlculs) i una assistència superior a 127.000 espectadors, programa la quarta temporada amb la voluntat de reforçar la política d'abonaments i donar veu a autors de sempre, d'avui i d'oblidats. Hi ha Shakespeare, Txèkhov, Fernando de Rojas i Koltès, però també noms de la dramatúrgia contemporània internacional com Lars Norén i Davide Carnevali. Pel que fa a noms a revalorar, hi ha treballs com el de Josep Anselm Clavé, Joan Brossa (se li dedicarà l'Epicentre i es coordina amb múltiples institucions com ara el Macba, que hi programarà una exposició antològica), així com Josep Maria de Sagarra (La fortuna de Sílvia) i la Rodoreda dramaturga (La senyora Florentina i el seu amor Homer). El TNC també ofereix autoria de casa com la de Marc Rosich (A tots els que heu vingut), en què es pot captar l'ombra d'un expresident català denunciat per la justícia; la dramatúrgia de Victoria Szpunberg per a una instal·lació de llanternes màgiques de Sergi Buka (coproducció amb l'Archipel de Perpinyà) i la visió de CaboSanRoque sobre l'univers de Brossa en una sala de música que reunirà petits grups. Xavier Bobés recull el testimoni de Sociedad Dr. Alonso i programarà, per ara, setanta funcions del seu Cosas que se olvidan fácilmente. Ja ha estat molts mesos fent-ho (sempre de cinc en cinc espectadors) al Mercat de les Flors i, abans, al Santa Mònica.
La programació de la Sala Gran és, a priori, molt més segura que l'any passat. Arrenca amb la recuperació de la primera peça lírica escrita en català, del 1858, per part de Josep Anselm Clavé. L'aplec del Remei és una partitura de 48 minuts que s'empeltarà amb altres peces de Clavé gràcies a la dramatúrgia de Josep Maria Miró. Wanda Pitrowska (de notable semblança amb Xavier Albertí) dirigirà l'orquestra de l'Esmuc, formada per 45 instrumentistes. La Celestina, amb José Luis Gómez de director i protagonista, farà estada deu dies abans del retorn de Molt soroll per no res, que s'allargarà fins entrat el cap d'any. Bob Wilson i la revisita a la Rodoreda teatral (que dirigirà Sergi Belbel, de retorn al teatre que va dirigir set temporades) seran l'avantsala de la darrera proposta: Ricard III de Shakespeare, amb Lluís Homar de protagonista i dirigit per Albertí.
Aquesta serà la quarta temporada d'Albertí, pel que suposa la de fi de contracte. Segons va avançar ahir el director artístic, sembla que hi ha molta sintonia perquè la Generalitat vulgui renovar el contracte després del rumb del TNC amb Albertí.
Una de les demandes dels teatres municipals (que es puguin moure les activitats més enllà de Barcelona) està aconseguint bon retorn des d'estructures supramunicipals (com Xarxa Transversal o Teatres Amics): Farà gira La senyora Florentina... i també La fortuna de Sílvia així com Ricard III (amb una possible gira estatal per acabar de tancar). També es podran veure coproduccions al TNC gràcies a l'interès de les productores a fer gira (com és el cas de Don Joan amb La Brutal). Vània, dirigida per Carles Alfaro, és l'adaptació de Moma Teatre, una companyia històrica del País Valencià que s'ha reactivat arran de l'arraconament del PP al Parlament valencià.
El TNC també atén el públic familiar amb una obra de Marc Artigau (i l'equívoc lúdic del llenguatge): Els perseguidors de paraules; El somni de Gulliver, de Roland Olbeter, i el muntatge de manipulació d'objectes i titelles Zaquizamí de Roberto G. Alonso. També a la Tallers es programa Collar de cranis, sobre Brossa, un muntatge que es realitzarà a partir d'un treball de recerca amb alumnes de l'Institut del Teatre i també de l'Esmuc.
LA XIFRA
Teatre social, més enllà de l'escena
Albertí va marcar l'objectiu de definir com a ciutadans les persones que assistissin als espectacles del TNC. Per això, ha reforçat línies de projecte social, que inviten a una mirada crítica a l'actualitat. Teresa Vilardell, per exemple, prepara una peça a partir de Llull i la trobada de religions: es qüestionarà si, avui, és possible que gent de religions diferents convisqui o si no hi ha altra alternativa que la violència. També és un cant a la vida el projecte amb Descabellades, un col·lectiu de dones a qui els van caure els cabells a conseqüència de la quimioteràpia. Avui també inclou altres dones que han patit malalties i que les han hagut d'assumir. Com a novetat, el TNC treballarà amb un centre de primària el curs vinent perquè integri el teatre en totes les seves activitats. També creix, i molt, el projecte Llegir el Teatre grups de lectures de biblioteques (poden arribar al centenar pel 16/17); llegeixen obres de la temporada, les comenten, assisteixen a assaigs i poden conversar amb els actors un cop acabada la funció.
