política municipal
mitjans de comunicació
Colau, primera persona i plural
El documental ‘Alcaldessa', premiat a Màlaga, mostra les interioritats del seu pas de l'activisme a la política
“A Hollywood
en farien una pel·lícula, és una història de David contra Goliat en el sentit clàssic”
“Alcaldessa permet veure la cuina on es construeix una candidatura política que parteix pràcticament des de zero i acaba guanyant. A Hollywood en farien una pel·lícula, és una història de David contra Goliat en el sentit més clàssic.” El cineasta Pau Faus respon així quan li preguntem quin interès pot tenir aquest documental sobre Ada Colau per als que no l'han votat i per als que no són de Barcelona. Rodat durant un any, Alcaldessa segueix Ada Colau durant la creació de la plataforma Guanyem Barcelona, la seva integració a Barcelona en Comú, la campanya electoral, la votació i el seu nomenament com a alcaldessa. Relata “un viatge de l'activisme a la política institucional”.
Pau Faus i Sílvia González Laá van ser allà dia i nit, van demanar a Ada Colau que expliqués com se sentia en una quinzena de sessions sola davant la càmera i, a partir d'unes 200 hores enregistrades, han creat aquest documental de 90 minuts. Avui s'estrena a onze cinemes catalans i a quatre quatre sales de la resta de l'Estat, tot i projectar-se en VO catalana amb subtítols. Al Festival de Màlaga, van distingir Pau Faus amb el premi al millor director de documental.
Sentiments i dubtes
El director destaca altres valors del documental: “Permet veure com algú fa un pas que li suposa un conflicte interior entre la persona i el personatge. Ada Colau és menys ella al final i esdevé més algú que parla en nom d'uns altres, que ha de mesurar les seves paraules i fins i tot cuidar la seva imatge.” Pau Faus creu que el seu cas és inèdit: “Cap polític a nivell estatal s'atreviria avui dia a exposar-se com s'exposa ella en aquest documental, en què es veuen moments de dubte, què hi ha darrere els bastidors, com ho van fer...”
El director encara afegeix un tercer argument a favor del film. “Al Festival de Màlaga molta gent ens va dir que sembla una pel·lícula de ficció: té ritme, moments en què rius, moments en què plores, intriga... I això ha estat un esforç molt gran, en què el paper de la productora Nanouk Films ha estat clau, perquè volíem que la pel·lícula arribés al màxim de públic.”
Captar l'instant de canvi
Segons Pau Faus, “aquesta pel·lícula volia explicar un procés de canvi”. “Vivim un procés de canvi en la política institucional, a nivell municipal, català i estatal, i un moment de canvi en un personatge, que era un paradigma de l'activisme fruit de la crisi i ara s'està convertint en allò que tantes vegades havia qüestionat, però que creu que és l'eina que li pot permetre seguir lluitant.” I afegeix: “Hi havia molts canvis, i quan vols retratar un procés així, has de ser-hi molt present, perquè tot el que passi serà irrepetible: les decisions, obstacles, dubtes, aprenentatges, decepcions, moments de tristesa, ràbia, eufòria...”
En el documental s'hi troba de tot: “Hi ha situacions molt emotives, pel bo i pel dolent, hi ha llàgrimes de tristesa i llàgrimes d'alegria. Moltes coses que Ada Colau diu al documental, avui dia les expressaria de manera diferent. Aquí és on hi ha el valor més gran del documental: tenim capturats moments irrepetibles.”
