‘Sàpiens' reviu la Marxa de la Llibertat
“La Marxa de la Llibertat va ser el referent de la Transició en molts pobles de Catalunya.” Així de contundent es mostra l'historiador Josep Calvet a l'hora de sintetitzar la importància que va tenir aquesta iniciativa a la qual la revista Sàpiens dedica la portada del mes de juny.
El reportatge mostra un mapa amb les cinc columnes de joves antifranquistes que els dies 3 i 4 de juliol del 1976 es van posar a caminar arreu dels Països Catalans per reclamar llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. L'objectiu principal era que els participants confluïssin al cap de dos mesos al monestir de Poblet després d'haver passat, en conjunt, per 300 pobles i haver recorregut 3.500 quilòmetres.
Com explica en el reportatge un dels seus impulsors, el polític Àngel Colom, la raó per la qual la marxa no és més coneguda és “perquè no pertanyia a cap partit polític concret i per això no s'ha reivindicat prou”. Amb tot, “la marxa va deixar als pobles gent compromesa i inquieta, molts dels quals acabarien sent candidats a les eleccions del 1979”, en paraules d'un altre dels seus impulsors, l'activista Arcadi Oliveres, a qui la publicació també entrevista.
El reportatge aporta igualment l'opinió del qui era aleshores el governador civil, Luis Mardones, en una iniciativa que no va tenir una major mobilització social a causa de la forta repressió policial que hi va haver. Tot i així, en la marxa, que tenia com a lema Poble català, posa't a caminar, hi van participar centenars de joves i encara avui molta gent ho recorda com la primera vegada que hi va haver un moviment de reivindicació política en molts pobles del nostre país després de la dictadura.
A més, la revista de juny, que ja es pot trobar al quiosc, publica un extens reportatge dedicat als misteris de l'evolució humana, i per al qual hi ha el testimoni dels paleontòlegs Eudald Carbonell i Jordi Agustí. També s'hi analitzen totes les teories sobre la identitat de William Shakespeare i viatja fins a Falset per fer una crònica de la que va ser una de les darreres execucions públiques de Catalunya, l'any 1892.
