Cultura

La revista recorda el 40è aniversari dels 72 dies que van moure Catalunya

‘Sàpiens' reviu la Marxa de la Llibertat

“La Marxa de la Llibertat va ser el referent de la Transició en molts pobles de Catalunya.” Així de contundent es mostra l'historiador Josep Calvet a l'hora de sintetitzar la importància que va tenir aquesta iniciativa a la qual la revista Sàpiens dedica la portada del mes de juny.

El reportatge mostra un mapa amb les cinc columnes de joves antifranquistes que els dies 3 i 4 de juliol del 1976 es van posar a caminar arreu dels Països Catalans per reclamar llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. L'objectiu principal era que els participants confluïssin al cap de dos mesos al monestir de Poblet després d'haver passat, en conjunt, per 300 pobles i haver recorregut 3.500 quilòmetres.

Com explica en el reportatge un dels seus impulsors, el polític Àngel Colom, la raó per la qual la marxa no és més coneguda és “perquè no pertanyia a cap partit polític concret i per això no s'ha reivindicat prou”. Amb tot, “la marxa va deixar als pobles gent compromesa i inquieta, molts dels quals acabarien sent candidats a les eleccions del 1979”, en paraules d'un altre dels seus impulsors, l'activista Arcadi Oliveres, a qui la publicació també entrevista.

El reportatge aporta igualment l'opinió del qui era aleshores el governador civil, Luis Mardones, en una iniciativa que no va tenir una major mobilització social a causa de la forta repressió policial que hi va haver. Tot i així, en la marxa, que tenia com a lema Poble català, posa't a caminar, hi van participar centenars de joves i encara avui molta gent ho recorda com la primera vegada que hi va haver un moviment de reivindicació política en molts pobles del nostre país després de la dictadura.

A més, la revista de juny, que ja es pot trobar al quiosc, publica un extens reportatge dedicat als misteris de l'evolució humana, i per al qual hi ha el testimoni dels paleontòlegs Eudald Carbonell i Jordi Agustí. També s'hi analitzen totes les teories sobre la identitat de William Shakespeare i viatja fins a Falset per fer una crònica de la que va ser una de les darreres execucions públiques de Catalunya, l'any 1892.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Espai Santa Caterina recorda la trajectòria de Joan B. Cendrós

Una exposició recorre la trajectòria del mecenes, activista i creador del Floïd

Girona
 

L’Acocollona’t 2017 torna als orígens

Girona
 

Més que il·lusió

Terrassa
 

En Jap dibuixa i denuncia la tragèdia dels refugiats

girona
 

Els clàssics, un far

barcelona
 

Benvinguda serenor

BARCELONA
 

La Fundació Miró ajorna l’exposició ‘Sumer’ per una vaga

barcelona
 

L’MD’A oferirà la consulta en línia de tot el seu fons

Girona
 
sant julià de ramis

Èxit de ‘Música per la llibertat’