Cultura

cultura

còmic

“Hergé escoltava Marley i Dylan”

Dominique Maricq, autor d'‘Hergé per ell mateix', diu que l'amor va fer evolucionar el creador de Tintín

El Gran Palais farà una mostra que presentarà Hergé com un gran artista
del segle XX

Dominique Maricq, autor del llibre Hergé per ell mateix (Zephyrum Ediciones), és un dels responsables dels arxius dels Studios Hergé, on es troba dipositada tota la documentació que va deixar el creador de Tintín: milers de cartes, esbossos i originals. També forma part del comitè d'autentificació de l'obra d'Hergé.

Per aquests motius, ha resseguit molt l'obra i la personalitat del dibuixant belga, que considera un dels grans creadors del segle XX. “Hergé era un gran artista en molts àmbits;
el que passa és que finalment va derivar cap al còmic.” Maricq dibuixa un Hergé que seguia l'actualitat artística del seu temps des del suplement artístic i literari de Le Vingtième Siècle, el diari en què col·laborava. “Als anys quaranta, Hergé pintava paisatges i es va començar a interessar pel col·leccionisme: comprava obres i objectes religiosos.”

Però les seves inquietuds van evolucionar i es va produir un fet que el
va trasbalsar moltíssim: la separació de la seva dona. La coneixença i la relació amb Fanny, molt més jove que ell, van potenciar un canvi de rumb dels gustos
i els pensaments del dibuixant. “Es va interessar per les avantguardes i va començar a pintar amb influències de Miró i Paul Klee. I va col·leccionar obra de Warhol i Roy Lichtenstein”, explica l'especialista. També es va interessar per l'art conceptual i en va adquirir. Tanmateix, Hergé es va adonar que com a pintor no era prou bo. Però es va continuar interessant per l'art contemporani, com testimonia la darrera obra de Tintín, que Hergé va deixar inacabada en morir l'any 1983: L'Art Alfa. La història esbossada va ser publicada amb els dibuixos previs i amb el guió. El tema girava al voltant de l'especulació i la part mercantil de l'art contemporani.

Maricq ha participat en un dels textos que formaran part del catàleg de l'exposició Hergé, que s'inaugurarà el 28 de setembre al Gran Palais de París. La mostra exhibirà tant les obres d'art que va col·leccionar Hergé com les que va pintar. En aquesta línia de mostrar la visió d'Hergé com a artista, també al setembre, Zephyrum Ediciones publicarà el llibre Hergé y el arte.

Maricq, que en el seu llibre ha intentat explicar Hergé des de les declaracions que va fer, escrits manllevats de cartes i entrevistes que va concedir, pensa que el dibuixant va saber evolucionar amb els temps. “Hi ha qui té una visió seva de persona ancorada en el temps, però a ell li agradava escoltar Bob Marley, Dylan, Pink Floyd
i discos de free jazz.” Per Maricq, Hergé “també es va interessar molt pels filòsofs moderns i per la meditació zen”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.