cultura
Joël Dicker
Escriptor
“Tots tenim enveja, però no se'n parla”
Volia retratar el món de l'èxit econòmic, que és molt volàtil
No ho sap. No sap si continuarà escrivint més novel·les amb Marcus Goldman de protagonista. Vol tenir llibertat creativa, diu. En tot cas, el jove escriptor Joël Dicker volia donar més entitat a aquest personatge, també escriptor, explicant qui és i d'on ve. Per això, i després d'haver protagonitzat La veritat sobre el cas Larry Quebert, ara el reprèn a El llibre dels Baltimore (La Campana/Alfaguara). Marcus Goldman prové d'una família dividida en dues branques: els Goldman de Baltimore, i els de Montclair, a la qual ell pertany. Enlluernat per la riquesa dels primers, Marcus narra, tot fent salts temporals, la història dels Goldman –amb un drama inclòs– i aprendrà que les coses no són tal com semblen.
És una novel·la d'aprenentatge?
La qüestió de la joventut és molt present i com conservem un ideal que no ha existit mai. Els records de joventut són tendres, però estan deformats. Recordem llocs i persones que vèiem amb els ulls de nen, i després, com a adults, revisem aquesta mirada, tal com fa el protagonista. Marcus Goldman recrea aquell món ideal de
la seva infància, que no és la realitat exacta.
la seva infància, que no és la realitat exacta.
És gràcies a l'escriptura que aconsegueix recuperar aquesta història de la seva família.
Marcus no en té una visió exacta, però ell s'hi aferra perquè
vol preservar el seu ideal de família. Els Baltimore no són la família ideal, però per a ell sí. Són essencialment una creació de la seva ment i veu només el que vol veure. Tots necessitem idealitzar, com quan coneixem tal parella que sembla que s'estimen tant i un dia t'anuncien que se separen!
vol preservar el seu ideal de família. Els Baltimore no són la família ideal, però per a ell sí. Són essencialment una creació de la seva ment i veu només el que vol veure. Tots necessitem idealitzar, com quan coneixem tal parella que sembla que s'estimen tant i un dia t'anuncien que se separen!
També hi ha aquest sentiment d'enveja entre germans que es reprodueix en els fills.
No sé si es projecta d'una generació a l'altra, sinó que més aviat és inherent a tothom. Tots som uns envejosos en algun moment o un altre. L'enveja és un sentiment molt comú, però no se'n parla perquè ens fa vergonya. Hem de ser capaços de fer, de la nostra enveja, un motor. La idea del llibre –i es veu en diferents personatges– és mostrar que som com som, i no hi ha res a fer.
Això es veu clar amb els germans Goldman pares: l'un està dotat per a les finances i l'altre no, la qual cosa marca un estil de vida força oposat.
Perquè cadascú ha de fer el que sap fer i ha de respectar el que és. A partir del moment en què intentem imitar els altres, estem en fals. Ens hem d'acceptar com som i confiar en nosaltres.
El Goldman de Baltimore volia ser metge i acaba sent advocat per culpa del seu pare, mentre que un altre personatge, l'Alexandra, lluita per ser cantant.
L'únic que guanya diners, tot i que en perd després, que ha fet alguna cosa en la vida, però no és realment el que volia fer..., no és forçosament qui guanya al final, però ens deixem enlluernar per la imatge, que avui dia ha esdevingut un esquer. La imatge crea les ganes, i fins i tot la gent es ven per les xarxes. Tothom es fa fotos amb el mòbil, i retocades per lluir millor, les envia, perquè hem entrat en un món vanitós en què la gent només es mira el melic.
Mostra l'èxit econòmic amb mansions, escoles elitistes... Baltimore sembla un conte de fades!
Volia retratar aquest món de l'èxit econòmic, que és molt volàtil, com la borsa. Vivim en un món intangible, on no ens podem recolzar en res perquè no hi ha res concret, sinó que tot canvia d'un dia per l'altre.
Per què l'ambienta als EUA?
És un país que conec bé, i també em permet posar distància amb el Marcus escriptor. Tot i que és inevitable que els lectors m'hi identifiquin, no hi tinc res a veure!
Existeix el projecte d'adaptar el llibre a la gran pantalla?
Sí, però encara no està signat. Entre el projecte i la realització sempre hi ha un marge en què
no saps mai què passarà.
no saps mai què passarà.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
