cultura

Daniel Blanch

President de l'Associació Joan Manén

“Manén va ser un nen prodigi tipus Mozart”

Ningú va vetllar
per mantenir viu
el llegat. Manén
era molt superb,
i això no va ajudar

Recuperar i difondre el llegat de Joan Manén (1883-1971), violinista i compositor barceloní que va fer posar dempeus el públic dels teatres més prestigiosos d'arreu del món, és l'objectiu de l'associació que duu el seu nom i que es va fundar el 2010. D'aleshores ençà han fet una tasca ingent de recuperació de la seva obra (una obra àmplia que engloba música de cambra, simfònica, coral, òperes, ballets...) amb un nou enregistrament que acaba de sortir amb La Mà de Guido, i que completa les obres per a violí i piano de Manén. El pianista Daniel Blanch, president de l'entitat, reivindica la figura de Manén, que situa al nivell d'un Granados o un Albéniz.

Per què no és tan conegut com es mereixeria Joan Manén?
És cert que és més conegut pel projecte fallit de voler construir un auditori a Barcelona que per la seva música. Era un projecte que no va arribar a bon port per falta de fons. Resulta que els diners provenien dels negocis de la seva esposa a Cuba i amb l'arribada de Castro al poder es van acabar. Era un músic de gran prestigi, un nen prodigi tipus Mozart, i el seu pare va deixar de treballar per estar al seu costat en una carrera que va començar als 4 anys amb l'estudi del piano i als 5 amb el violí. Només cal dir que va arribar a fer quatre mil concerts arreu del món i va tocar amb les millors orquestres. El problema és que tenia una personalitat molt distant. Era molt superb, i això no va ajudar. La qüestió és que, un cop mort, ningú va vetllar per mantenir viu el llegat.
On es troba el llegat?
Un 45% és al Museu de la Música, un altre 40% es va perdre i nosaltres el vam recuperar. Una petita part és a la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Nacional d'Espanya acaba d'adquirir un conjunt de cartes i programes de concerts que estava en mans privades. Es van perdre els seus diaris perquè les nebodes els van cremar: no sabien què fer-ne!
Per a aquest segon CD dedicat a les seves obres per a violí i piano han recuperat el seu violí. Com ha anat l'experiència?
És un violí que es conserva al Museu de la Música d'ençà que el va donar personalment el 1964. Kalina Macuta va poder tocar-lo en un concert i posteriorment utilitzar-lo per a l'enregistrament. És un violí amb poc so, però penetrant. La llàstima és que està tancat en una vitrina durant molt de temps i es queda com adormit.
Quins projectes d'enregistrament teniu ara?
Amb aquest volum tanquem les obres originals pròpies, però després hi ha les transcripcions que va fer per a violí i piano. Després farem les obres per a veu i piano, que seran també dos volums; queden quartets de corda, quintets, etc.
Com definiria la seva obra?
És bastant eclèctica. Té una clara influència alemanya en el treball de la melodia, però la seva inspiració és clarament mediterrània, al mateix temps que conserva un refinament francès d'aires impressionistes. Es mou en diferents estils per finalment aconseguir-ne un de personal.
I el documental?
Es presentarà en el Festival In-Edit a l'octubre. L'han realitzat Daniel Torres i Jaime Ballada amb la productora MarcialAV. Joan Manén: variaciones sin tema està previst també que passi per TV3 més endavant.
Quins són els reptes ara?
L'associació té 280 socis i organitzem a l'Ateneu un cicle de música catalana que ja va per la cinquena edició. Divendres tenim un recital amb José Menor, que interpretarà obres de Granados, en el centenari del seu naixement. El nostre gran repte ara és recuperar la seva obra simfònica i ja hem parlat amb Josep Pons [director musical del Gran Teatre del Liceu], que ha vingut a veure algunes partitures al Museu de la Música. Als 21 anys va estrenar una òpera al Liceu, i la seva obra culminant –inèdita– és Don Joan, que constituïa per si sola una trilogia amb llibret propi. El 2014 l'Orquestra Simfònica del Liceu va tocar al Palau Festivitat, una peça que Manén va compondre per a aquesta.
Quin finançament teniu?
Tenim un ajut de l'ICEC i estem intentant poder gestionar els drets d'autor, però ho hem de negociar amb els descendents. Hi ha dos néts perduts als Estats Units, i un altre que tenim localitzat a València. Ja ho veurem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà
Crítica
música

Blau de Colònia

GIRONA
calonge

L’Orquestra Di-versiones encapçala el cartell del tercer OncoMusic Fest

calonge

Llum verda a la nova biblioteca central pendent de trobar el finançament de 13,9 milions

SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEATRE

El TNC aborda la crítica al sistema judicial amb ’Els criminals’

BARCELONA
Cultura

Adeu a Lorena Velázquez, la reina del cinema fantàstic

novetat editorial

Laurent Binet presenta una novel·la epistolar i detectivesca

Barcelona