Conviure amb la por
Lolita Bosch pren coratge i parla de la seva experiència com a víctima de l'assetjament escolar en la seva novel·la ‘La ràbia', una denúncia a la indiferència de la societat
“El ‘bullying' és molt present: un de cada quatre alumnes n'és víctima, i en tot tipus d'escoles”
“La gent em para pel carrer per donar-me les gràcies pel llibre, i és emocionant.” Gairebé trenta anys ha trigat Lolita Bosch a prendre el coratge per parlar d'una experiència que la va marcar per sempre més quan era adolescent: dels 14 als 17 anys va ser víctima d'assetjament escolar. “M'ha costat tant escriure sobre això perquè em sabia greu veure'm públicament com l'escriptora que ha patit bullying, però era una assignatura pendent i m'hi vaig posar.” La ràbia (Amsterdam) va guanyar el premi Roc Boronat: “Quan el vaig recollir estava tremolant perquè tracto d'un tema molt íntim.”
Bosch va fer una crida pública fa dos anys per parlar amb persones que havien patit o pateixen actualment aquesta agressió i a partir d'aquí ha escrit un relat d'autoficció en què barreja la seva experiència amb la dels altres casos, alguns esfereïdors i que han acabat en suïcidi. “Tenim telèfon d'atenció a les víctimes de l'homofòbia, de la violència de gènere, però no de bullying, i és molt més present del que ens imaginem: un de cada quatre alumnes n'és víctima, i en tot tipus d'escoles.” Bosch assegura que no hi ha un perfil de víctima, però sí una constant: “Es culpabilitza la víctima per ser així o aixà, incloent l'entorn més proper.” Sovint es produeix a l'adolescència, quan es descobreix el propi cos, i aleshores es rebutja el de l'altre. Però perquè sigui considerat bullying l'assetjament s'ha de produir per un temps perllongat.
A l'hora de buscar responsabilitats, l'escriptora assenyala la societat: “Els professors van collats i fan el que poden, no els podem posar tota la culpa a ells.” En canvi, considera que des de les institucions sí que es podria actuar més contundentment per aconseguir l'etiqueta “escola lliure de bullying”. Una eina que apunta com a imprescindible és poder disposar d'un “servei d'atenció a les víctimes del bullying” exterior a les escoles i, sobretot, parlar amb els adolescents: “Només ells saben el que necessiten, no els pares o els professors.”
Actualment existeix el programa Tutoria Entre Iguals (TEI), que s'aplica només a un 7% de les escoles. Consisteix a fer que un nen gran es responsabilitzi d'un altre d'un curs inferior. “No crec que acabi de funcionar i té un punt de control policial”, opina l'escriptora. Davant del protocol establert per la Generalitat, Bosch diu que és del tot insuficient i mancat d'estratègia, “ni tan sols consideren el bullying com un motiu per canviar d'escola!” I conclou: “Han passat trenta anys del que vaig patir i estem exactament igual.”