Cultura

El Vayreda premia els relats foscos de Joan J. Miralles

L'escriptor de la Franja rep el premi per ‘La intimitat de les bèsties'

Carme Cruelles guanya el Teixidor, i Francesc Puigpelat, el de novel·la per a joves

L'escriptor, dramaturg i cineasta de la Franja Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) va rebre ahir el premi Marià Vayreda de narrativa pel llibre de contes La intimitat de les bèsties, durant la festa literària dels Premis Ciutat d'Olot, que ahir celebraven la seva cinquantena edició. L'obra guanyadora reprèn un cert món obscur present en altres títols de Miralles, en especial la novel·la Una dona meravellosa (2014), però ara atenuant-lo per guanyar en finesa i subtilitat, segons el parer del jurat, que va escollir-la entre les quatre obres que havien arribat a les últimes votacions d'entre les 59 presentades.

Josep Lluch, un dels membres del jurat i editor d'Empúries, el segell que publicarà el llibre, comentava fa dies en un blog de l'Institut de Cultura d'Olot, organitzador dels premis, que llegint alguns dels originals del Vayreda havia tingut “ganes d'aplaudir”, perquè poques coses, afegia, el fan “més feliç que descobrir una obra ben escrita i que et proposa un món”. Lluch no revelava pas el nom de l'autor del text que motivava el seu comentari, però la descripció encaixaria amb l'entusiasme amb què el jurat va defensar el seu veredicte a favor de La intimitat de les bèsties, un conjunt de contes “molt ben escrits”, frescos i llegidors, que “exhalen modernitat sense fer-hi massa esment”, és a dir, “sense escarafalls, ni rutilants posades en escena, ni esgarips ni heroïcitats”, però a través dels quals es presenta al lector “una galeria d'animals tristos”.

Joan Jordi Miralles, doctorat aquest mateix any amb una tesi sobre els cineastes sicilians Ciprì i Maresco, és professor de narrativa de la imatge a l'Escola Superior d'Imatge i Disseny de Barcelona. El 2005 ja va guanyar el premi Andròmina per L'Altíssim, a la qual van seguir L'úter de la balena (2010) i l'esmentada Una dona meravellosa. Ha escrit també les peces teatrals Això és Àustria (2012) i Els nens feliços (2016), i ha escrit i dirigit un migmetratge i tres minisèries televisives.

A més del Marià Vayreda, dotat amb 10.000 euros, també feia cinquanta anys el Joan Teixidor de poesia, que va guanyar l'escriptora ebrenca Carme Cruelles Rosales (Sant Carles de la Ràpita, 1971) pel recull d'haikus Delta, que publicarà Viena. Cruelles, llicenciada en filologia catalana, és professora a l'institut Els Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita.

Pel que fa al premi de novel·la juvenil, dotat amb 4.500 euros i la publicació a Llibres del Segle, se'l va endur un vell conegut: l'escriptor i periodista Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959), guanyador de nombrosos premis –del Carlemany i el Josep Pla al Folch i Torres i el Ramon Muntaner–. En aquesta ocasió, ha convençut el jurat amb la trama històrica de L'àliga perduda dels nazis. En aquesta categoria, també va ser proclamada una obra finalista, Tocar el cel, d'Alena Pons.

Durant la festa de lliurament dels Ciutat d'Olot, al Museu dels Sants, es va oferir l'espectacle Paraules d'amor, de Joan Ollé, una adaptació del Diccionari Tóntu del mateix autor, en què reivindica els parlars poc normatius del carrer.

LES XIFRES

10.000
euros
és la dotació econòmica del premi Marià Vayreda de prosa narrativa, al qual s'havien presentat 59 obres.
2.000
euros
és la dotació del premi Joan Teixidor de poesia, que en aquesta edició ha rebut 71 originals a concurs.
4.500
euros
és la retribució del premi de novel·la juvenil, que s'ha endut Francesc Puigpelat entre 16 autors presentats.

Del reconeixement local al prestigi nacional

Els Premis Literaris Ciutat d'Olot van ser creats el 1967, un any abans que el Bertrana de Girona. Són, per tant, un dels premis més antics que es convoquen en llengua catalana. De fet, la seva història es remunta encara més lluny, al guardó que concedia des de l'any 1959 el setmanari catòlic Misión, del qual van ser la continuació i ampliació. En la seva primera edició, el cartell el formaven cinc categories, que reflecteixen el delicat equilibri que exigia el franquisme: el premi ‘Misión' (narrativa), el de l'Ajuntament d'Olot (narrativa d'autors locals), l'Arriba España (reportatges periodístics), el de poesia, i el de Ràdio Olot de guions radiofònics. Al llarg de la seva història, s'hi van anar introduint altres modalitats, com ara el conte, la narració de viatges o els treballs de recerca, de durada efímera, fins que el cartell va quedar fixat en els tres premis actuals. L'any 1972 el setmanari Olot-Misión es va retirar de l'organització en desacord amb la línia aperturista que els nous membres volien imprimir als premis. En la nova comissió hi havia Francesc Casas, Francesc Gelada, Domènec Moli, Pere Serrat i Arcadi Vilanova. Des del 2002,l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot assumeix la gestió dels premis, que han anat guanyant prestigi més enllà de l'àmbit local i comarcal. En els seus cinquanta anys, la nòmina de guanyadors del Vayreda abraça alguns dels noms més rellevants de la narrativa catalana, com ara Vicenç Pagès Jordà, Josep M. Fonalleras, Josep Pujol, Xavier Cortadellas, Òscar Pàmies, David Cirici o Ramon Erra.

El Cornamusam celebra els vint-i-cinc anys

J.C

Un grup de joves olotins activistes culturals vinculats a diferents àmbits i molt inquiets van constituir el grup de cultura popular El Til·ler, i una de les seves principals ocupacions va ser posar en marxa un festival dedicat a la música de la cornamusa. D'això, ja en fa 25 anys. I no només van aconseguir omplir el buit que el país tenia en aquest àmbit de la música, sinó que, a més, ho van fer amb nota molt alta, ja que des de fa anys és un referent també a escala internacional.

De fet, gràcies al Cornamusam, han passat pels escenaris d'Olot molts dels principals conjunts musicals, solistes, estudiosos i compositors de l'especialitat.

Ara El Til·ler ha buscat passar el relleu i s'hi han implicat altres entitats com l'Esbart Olot, que tindrà cura dels espectacles de carrer; l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot, que organitza el concert de nit, i l'Escola Municipal de Música, que promou el concurs d'interpretació Ratafia Russet.

Coincidit amb el 25è aniversari, el festival canvia de format. Se celebra en un sol dia, el proper dissabte 18 de juny, i tindrà com a grup estrella els escocesos Ducan Chisholm i també hi actuarà Cul de Sac. La principal novetat serà veure en acció els Ossos del Pirineu –una de les tradicions més ancestrals de la serralada, viva encara en molts del pobles de la zona–, que faran un recorregut entre la plaça del Teatre i la plaça Major, la dels gegants, on interpretaran les coreografies del seu ball.

El Cornamusam d'Olot començarà com mana la tradició, amb la tocada d'inici, amb el sacaire garrotxí Adrià Batlle. Els balls de la Cabreta, símbol del festival, seran un altre dels principals atractius.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.