Gòtic, trenta-vuit anys després
Gòtic és d'aquells grups catalans de rock progressiu o simfònic dels anys setanta que, si tecleges el seu nom a Google, obtens més resultats del Japó que no pas de Barcelona. Amb un únic disc, Escenes, publicat el 1978 (el mateix any en què participaven, amb Blondie, Nico i Ultravox en l'última edició del Canet Rock original), la banda ho va deixar córrer quan l'aleshores director artístic de Movieplay, Gonzalo García Pelayo, futura estrella internacional del pòquer, els va etzibar que, a Gegants i serpentines, el seu segon treball, li faltava “virtuosisme”. “Ens va dir que sí, que molt bonic... però que no li interessava”, recorda ara la banda amb un somriure.
El rumb de Gòtic, com admeten ara els seus integrants, hauria estat diferent si Movieplay hagués publicat Gegants i serpentines, però la negativa de la discogràfica i les feines d'alguns músics del grup amb cantautors com Joan Isaac, Ramon Muntaner i Joan Baptista Humet van fer passar Gòtic a millor vida. “No és un disc, potser, tan perfeccionista com Escenes, però hi ha una espontaneïtat que el fa especial”, diuen Gòtic d'un àlbum en què, com en tants discos catalans de l'època, fluïa la mediterraneïtat. “Encara que ens agradessin molt Emerson, Lake & Palmer, quan fèiem melodies es feia evident que érem d'aquí”, admeten.
Ara, per via del micromecenatge, Gegants i serpentines, gravat a Estudis Gema l'any 1978, veu finalment la llum. Digitalitzat i remasteritzat. “Quan vam descobrir, a internet, que un americà venia aquella gravació sense saber com li havia arribat, vam començar a posar fil a l'agulla”, afirmen. Gòtic ja han rebut comandes del Japó i, avui, reapareixeran fugaçment amb un concert a Luz de Gas.
