cultura
Muchachito
MÚSIC
“Peret és l'artista més bèstia que he conegut”
Sis anys després d'Idas y vueltas (els mateixos, gairebé, que fa que viu a Madrid), Muchachito, àlies de Jairo Perera (Santa Coloma de Gramenet, 1975), reapareix amb un nou disc: El jiro (El Orfanato Eléctrico). Ho fa sense Bombo Infierno i amb un estil més funk i ballable, com es podrà testimoniar avui en el Festival Santaco Tropical, al parc de Can Zam de seva ciutat, on comparteix cartell amb Juanito Makandé i Green Valley.
Per què aquest llarg silenci?
Tenia ganes de retrobar-me amb coses que, pel camí, s'estaven perdent. Vaig entrar en aquella dinàmica de fer un disc, promocionar-lo i anar de gira que s'anava repetint cada dos anys. Amb Muchachito Bombo Infierno vaig estar durant 18 anys fent de Gran Barrufet. I ho feia encantat, però va arribar un punt en què em venia de gust viatjar, aprendre altres coses, viure més els concerts i no haver de pensar en els discos.
Fa temps que ho deia, això de no pensar en els discos...
Els estudis sempre han estat per a mi molt més difícils que els escenaris, menys criminals i on la recompensa del públic és més immediata. El primer disc tenia cançons que havia tocat durant anys del dret i del revés i amb els ulls tancats però, la resta de discos, els vaig gravar sense conèixer-les bé. Aquesta vegada, doncs, volia enamorar-me'n i compartir-les amb la gent abans de gravar-les.
No hi ha Bombo Infierno però es continua envoltant d'amics.
Sí, és clar. Què millor que els amics, quan un s'explica tan malament? [Riu.] Hi ha Julián Maezo, Aurora García, que és la cantant d'Aurora & The Betrayers... I Pedro Rodríguez fent els dibuixos.
Adapta ‘En mi cabeza', de Kevin Johansen.
M'agrada destrossar, com diu en Kiko [Veneno], les cançons que més m'agraden. En Kevin, amb qui he compartit unes quantes festes amb la guitarra, és capaç de fer cançons rodones amb humor i intel·ligència.
En el disc, s'hi inclou un joc de taula dissenyat per vostè i el primer ‘single' s'anomena ‘Tiré'. Quina importància atribueix al factor sort?
És del que parlo a Tiré: cal tirar endavant passi el que passi, que no sol ser sempre fàcil. Les coses no sempre surten bé i no sempre hi ha finals feliços. Cal assumir-ho.
Quins artistes del país li agraden especialment?
Un munt. El Petit de Cal Eril i Joan Colomo em semblen dos maquinazos increïbles, amb una música càlida i cultivada cuinada en el cos a cos. Amb Willy Fuego he compartit molts bars i em sembla genial i, amb Sílvia Pérez Cruz, quan la vaig veure en directe, vaig
flipar per la seva brutalitat.
Hem perdut Peret, el seu gran ídol...
Ho he portat amb pena. És l'artista més bèstia que he conegut mai. Li tenia molta estima i, si aquest disc no és tan
rumber, és per culpa que s'hagi mort. Se'm feia molt difícil escoltar-lo, després que se n'anés...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
