Crit contra la censura

El 1965, els gegants de Pamplona van desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York. Però durant aquella jornada festiva no tot va transcórrer amb normalitat. Les autoritats nord-americanes, desbordades pels greus disturbis racials, no van permetre que sortissin al carrer la parella de gegants negres de la comparsa basca.

El cantant Fermín Muguruza (Irun, 1963) va quedar “molt afectat” quan, el 2001, va llegir un article al diari Egunkaria que rememorava aquella sorprenent, i gens anecdòtica, prohibició: “Vaig pensar que allà hi havia una història per explicar.” Muguruza fa molts anys que no expressa només amb música les seves inquietuds i neguits. I la novel·la gràfica Black is Beltza n'és un exemple. “És un projecte que conjuga la música, l'amor i la revolució”, precisa. Per dur-lo a terme es va conxorxar amb l'escriptor Harkaitz Cano i amb el dibuixant Jorge Alderete, i, després de molta recerca, es va acabar publicant el 2014. Una exposició i un conjunt d'accions a Bilbao van servir per promocionar-lo, una moguda que ara s'ha traslladat a l'Arts Santa Mònica.

El ball negat als gegants negres de Pamplona és el punt de partida d'una obra que és una coreografia de tota una època, els anys seixanta, infectada de polítiques discriminatòries de diferent signe arreu del planeta, amb parada obligatòria a l'Estat espanyol en la llarga nit del franquisme. Una època molt convulsa que, això sí, també es va traduir en un nou despertar social i cultural. “Black is Beltza parla de la lacra de la censura, però també de com s'activa i es regenera la cultura sota aquesta amenaça”, diu ras i curt Muguruza, feliç de poder exhibir a Barcelona –“la meva segona ciutat”– la versió expositiva de la novel·la gràfica. El claustre del centre artístic del final de la Rambla serà fins al 28 d'agost l'escenari d'una experiència immersiva per mitjà del material, brut i net, que va generar l'engendrament del projecte, que a més ara ja té l'ambició de convertir-se en pel·lícula d'animació el 2018.

Per Muguruza, parlar de censura no és parlar d'uns temps passats. Ell l'ha patida com una pesant llosa al llarg de la seva carrera. Sense anar gaire enrere, ja fa dotze anys que està vetat a Madrid. “Estic content perquè ara, amb el canvi polític a l'alcaldia, m'han convidat al festival Cultura Inquieta de Getafe.” Hi oferirà un concert amb la New Orleans Basque Orkestra el 30 de juny. Serà, però, un viatge llampec a la capital espanyola, ja que les setmanes vinents té diversos compromisos a Barcelona.

En el marc de l'exposició, Muguruza serà l'artista resident de l'Arts Santa Mònica fins al 10 de juliol. Ocuparà un espai de treball dins del centre des del qual promourà intercanvis amb músics de l'escena catalana, basca i de Nova Orleans. A més, hi farà els assaigs dels concerts que té programats a curt termini, com el que està previst el 9 de juliol en el festival Cruïlla.